My Territorial Pissings

Aquest Nadal ha estat diria que immillorable, la pena és que ja hagi passat i que ara només quedi cap d'any, que per descomptat la muntarem grossa jeje.

La setmana va començar amb mals auguris, dilluns no hi va haver manera de dormir, i a sobre un mal de cap de collons, ademés de venir precedit per un cap de setmana bastant complicadet a causa de les darrerament massa freqüents avaries de maquinària del forn. Dimarts ja tot millor, recuperat totalment d'aquell extrany dilluns va tocar ultimar les darreres 4 compres pre-nadalenques. Dimecres ja va estar molt i molt bé, sobretot a partir del vespre quan vaig fer esperar una mica a les demés ànimes errants en el nostre particular sopar que espero anem convertint en una tradició. Després de marxeta per Reus, i unes quantes rialles. Hora d'arribada a casa: 9:00 am. Dijous tres quarts del mateix, a la tarda a prendre alguna coseta a les Gavarres i després omplir una micona l'estómac que la nit seria llarga i no era qüestió de passar-la tantes hores sense endrapar res. Com la nit anterior, va ser genial. Hora d'arribada a casa: 7:00 am.

Gràcies a tots i cadascun dels que heu compartit aquests dos dies un ratet amb mi, de veritat que m'ho he passat genial. I permeteu-me dedicar-li una cançoneta a una noia que ha entrat amb molta força en la meva vida i a qui dia a dia vaig estimant més i més...

*Va per tu Neus*


*Interessats en veure 4 fotitos: consultar feisbuc jaja

Queda exactament una setmana pel dia 24, comença el compte enrere. Dos dies de festa per nadal i un per cap d'any, a veure qui té els sants trons de dir que no me'ls mereixo?! jaja  I com és normal ja els tinc mig planejats, sobretot cap d'any, que enguany repetim casa rural però una miqueta més a prop, aquesta vegada a Bellvei del Penedès, a La Plaça Vella.
Diria que l'any passat ja vaig fer una entrada venint a dir una mica el mateix, però que tot i no agradar-me el nadal i tota la parafernàlia que l'envolta, aquests 3 dies de festa el converteixen en la millor època de l'any.

Recordeu l'any passat que us vaig mig felicitar el nadal marcant-me uns passos (a lo friki) gràcies als d'ElfYourself? Doncs enguany encara s'ho han currat més, aquí em teniu de ballaruca amb el Bender i la Niña Imantada jaja

Vist que amb l'Internet Explorer no hi ha manera de que es vegi el vídeo, i la gran majoria tot i cagar-nos en ell les vegades que faci falta el seguim utilitzant, he decidit millor penjar l'enllaç i així sí que no tindreu cap problema en veure el frikidance jaja  Només cal que cliqueu sobre la imatge.

Fa poques entrades us vaig presentar el meu proper mòbil. Al final he optat per canviar aquell genial LG KU990 pel Nokia N81. Hauria pogut ser tant un com altre, però hi han hagut 3 detallets que m'han fet acabar de decidir a favor del nokia. El primer és que la pantalla tàctil del LG sí és molt maca i tota la pesca, però de funcinal a mi no me'n resulta gens. Ahir mateix vaig tenir la experiència de fer-ne anar una de pantalla tàctil, la del HTC Touch Diamond, i comparat amb els botons resulta una mica incòmode, potser és perque tinc els dits massa grans jaja però que per marcar un número de telèfon vaig haver-ho de fer amb molta cura, així que no m'imagino havent d'escriure missatges ràpids. Sé que amb el llàpis aquell segur que és molt més senzill, però aquí va un altre inconvenient, el mòbil que he de fer servir no pot ser massa delicatessen, un patós de mena com jo segur que em caurà vés a saber quantes vegades, i ademés que em sembla que no hi han mòbils tant a prova de cops com els nokia. Per altra banda, el detall definitiu que m'ha fet decidir, és que el nokia N81 té wifi. I això de poder mirar el correu, navegar o el que sigui des del mòbil (sense haver de pagar) ho trobo bastant còmode. Ja no caldrà dir-li a mon germà quan està a l'ordinador que em deixi mirar un momentet el correu jaja

En definitiva, si tot va bé en 10 dies mòbil nou.

El primer senzill del darrer treball dels Lax.. Que Boig el Món... I quanta raó...

Gran hablador, òbvi que no! Atractivo i apasionado, atractivo mira...jaja jo almenys m'agrado jaja però apassionat¿?... Despreocupado, aquesta potser encara, un mira de no posar-se pedres al fetge per res (no sempre s'aconsegueix). Sabe como divertirse, ... si? pues que me diga como? jaja  Es bueno en todo lo que hace, eso preguntaselo a mis amantes jaja Gran besador, ejems jaja Impredecible, crec que tot el contrari, rumio molt abans no actuo... Con los pies en la tierra, no havíem quedat que impredecible¿?Adictivo, aquesta veus sí. Atractivo, ens repetim! Ruidoso, segons quan i fent què jaja  I ho deixo aquí que ja me n'he cansat jeje

Els Killers acaben de treure material nou, el primer single és Human. "Are we human, or we dancer?"  Per cert per als entesosen el tema jaja  Diu dancer o denser? Se admiten apuestas xD

Tenir por és absolutament natural. Sempre s'ha dit que ens fa humans, tot i que potser és un més dels molts heredats instints animals que segueixen dominant-nos sense poder fer-hi res (de fet mai hem deixat de ser-ne d'animals tot i creure'ns superiors). Aquesta por, cadascú la viu a la seva manera. He buscat una mica com la gent la defineix, i he trobat definicions absolutament genials:

La por, allò que ens mou o no ens deixa moure.

La por sempre està disposada a veure les coses pitjor del que són.

No hi ha pitjor por que la por a la por.

La por és un desig al revés.

La por no és més que una excusa per no intentar-ho.

En definitiva, jo faria dos grans grups amb els tipus de por segons si tenen o no fonaments sòlids. Us heu parat mai a pensar en quin grup posarieu cadascuna de les vostres pors o temors? Jo crec que deixariem el grup dels fonaments sòlids bastant buit.


Per acabar un vídeo de merda, però MERDA MERDA! Hi ha gent que no sé en quin país viuen però no és el mateix en el que jo visc. Són 20 minuts que no us recomano invertir en aquesta MERDA, però sempre va bé recordar i veure com alguns segueixen manipulant la realitat catalana. Jo veient coses així votaré al PSOE a les generals totes les vegades que faci falta.

     Un dia, años ha, em van definir com a fred i distant. Em va sentar com una patada en tot l'entrecuix jaja  Però potser és la millor definició que mai m'han fet...

Una gran gran cançó... (com totes les que poso vaja jaja modèstia apart jaja )

Ja sabeu que sóc una mica friki pel que fa a les noves tecnologies, sempre m'han interessat. Sobretot tot el que fa referència a ordinadors, informàtica i internet. Si fos ric em gastaria autèntiques barbaritats comprant l'ultim crit pel que fa a mòbil, pc, portàtil etc...

Doncs resulta que se m'acaben els 18 mesos de permanència amb Orange, i com era d'esperar ja fa temps que m'envien propaganda i sms's per renovar el mòbil. Però sembla que si no canvies de companyia l'únic que intenten és prendre't el pèl amb mòbils (alguns) pitjors que el darrer que van donar-me. Que vaig aconseguir (juntament amb un descompte del 40% en trucades) no gràcies a la seva generositat, sinó amb l'amenaça de canviar-me de companyia. De fet ja n'havia fet tots els tràmits però van fer una contraoferta i jo que no sóc tonto (encara que no ho sembli jaja ) em vaig quedar amb el millor postor.

I és el que faré ara també, de fet ja sé quin serà el meu proper company de batalles, el problema que hi ha és que és de Vodafone, i de cobertura al poble no anaven precisament sobrats. Així que finalment ja veurem, però mireu la foto, no em direu que no és una autèntica delícia!?! jaja

El darrer single dels Keane... m'encanta!

Ahir finalment vaig anar a la laboral, per demanar el certificat de nivell C de català i de pas aprofitar i recollir el títol de BUP que per sorpresa meva no els va costar res de trobar tot i fer tants anys (no hi ha res com tenir-ho tot ben ordenat!)

Avui és el gran dia! O millor dit, la gran nit! Avui, com fa 4 i 8 anys enrere, em passaré la nit amb un ull i una orella pendents de les eleccions als EUA. És un d'aquells dies en que per la televisió es parla d'estats clau com Ohio, Pensilvania, Florida i d'altres... És d'aquells dies que pots aprofitar per conèixer una mica més tots i cadascun d'aquests estats que formen part dels EUA.

Si a nosaltres ens agafa vergonya aliena quan certes enquestes fetes a EUA, en les quals la gran part de la població o desconeix o no sap situar en un mapa països com el nostre... Si féssim el mateix exercici aquí amb estats dels EUA, creieu que millorariem gaire respecte a ells? Jo crec que NO jaja I en dies com el d'avui, apart que es decideix el president dels EUA, i per tant qui mourà els fils del món durant els pròxims 4 anys, a nivell més particular també serveixen per conèixer, i saber situar estats que amb prou feines et sonen.

Ara sí, al que volia anar, ja sé que vagi com vagi TOTS haurem de seguir amb la mateixa vida, la mateixa hipoteca, el mateix crèdit, el mateix cotxe... tot i així, a mi sí m'interessa la política, tot el que la envolta, i els txantxullus que s'hi munten. Per tant, fa 8 anys van ser els tribunals qui van triar el president, fa 4 va ser la por (és la única explicació que li trobo, perquè lo del Bush és muuuuuy fuerteeeee!!! El president més votat de la història...) I enguany espero que sigui la esperança. La esperança de que les coses es poden fer d'una altra manera, i de que els problemes del món no s'arreglen a base de guerres sinó amb molta diplomàcia... És igual sé que a la majoria la política us la suda bastant, a mi també en certs aspectes. Encara que sempre considero que hi ha un mal menor, a Espanya ja sabeu per a mi quin és, i als EUA lo millor del cas és que vagi com vagi, un dels pitjors presidents de la seva història (l'últim mandatari encara amb poder de la foto de les Açores) plega. I només això ja és una gran alegria.

A ell va dedicada la cançó d'avui...

Ja fa molt de temps vaig comentar a algú de vosaltres, crec que a la Noe, que hi havien webs en les quals es publicaven enllaços per veure pel·lícules sense necessitat de descarregar-les, via online que es diu. Aquí en va l'enllaç de les dues que jo vaig visitant, tot i que googlejant una mica us serà fàcil trobar-ne moltes d'altres.




Per cert, els de Blogger s'han apuntat a la moda de les reds socials amb el nou widget que mostra els seguidors d'un bloc. Suposo que no volen perdre carro.

Sembla mentida, una noia amb aquest talent, de lo milloret que ha donat el panorama musical dels darrers anys, i que es perdi pels fàcils camins de les drogues i l'alcohol... Dic fàcils no perque ho siguin, sinó perque m'imagino que quan tens tot el que puguis mai desitjar i imaginar (materialment parlant...), el que realment deu ser difícil és no sucumbir als cants de sirena.


Versió censurada a base de campanetes... què trist!

"Jamás entierres tu corazón en vida. Luego va a ser mucho mas difícil que alguien pueda desenterrarlo"

Bon dia! Dia de Tots Sants. Dia de ressaca per excel·lència. No és ni el millor moment ni la millor hora per estar publicant una entrada, però aprofito aquest momentet abans "d'anar a fer nones". La valoració d'ahir nit crec que seria semblant a la que vaig fer per Sant Joan. Va estar molt guai però curt com sempre jeje. Volia deixar constància d'un detall graciós (a mi m'ho va semblar)... Quan comences a establir conversa amb gent nova, normalment sempre parles de lo típic treball, estudis, etc... Conversa de divendres matí:
 ...
Tienes cara de cansado (manda huevos! jaja 
)Si... es que... ayer no dormí demasiado...
Y eso? saliste?
No... es que tuve bastante trabajo...
Y eso?
Bueno... haciendo panellets...
Ah que eres panellero?!
Ejems... panadero jaja
...
Oh my god! jaja em va entrar la risa tonta durant una bona estona jaja Sembla mentida el que s'ha d'escoltar jaja Aquí va la meva petició d'ahir nit. Creient demanar Muse i el seu Hysteria. Després pensant que el que sonava era Live i el seu Freaks (nada que ver... un lapsus). I finalment, ja a casa, recordant que el que realment havia sonat era la gran Glorious (feia molt que no la escoltava!). Ja veieu en què inverteixo el meu potencial mental! jaja

Bon dia! Només dir, i ja sé que no és a mi a qui tocaria dir-ho però què hi farem així omplo una mica el bloc jaja  que aquest cap de setmana és la FIRA DE LA SELVA  Us he a posat l'enllaç del programa d'actes per si a algú us fa gràcia anar-hi. Jo m'hi passaré Diumenge tarda així que qui vulgui ja ho sap!

Ahir tornant de TGN city, mentres conduïa, vaig notar que tenia alguna cosa sobre la cuixa, ho agafo amb les mans i noto que és una coseta tova, i just quan amb la mà ho porto dins del meu camp de visió me n'adono que és un PUTU BITXU RARU VERDÓS! Una eruga concretament! jaja  No sabeu el susto que em va donar! Sort del cinturó de seguretat que sinó el bot que hauria fotut! jaja  Clar, no és precisament el lloc ón te l'esperes trobar. A veure estarem d'acord que la meva estimada Berli no està de lo més neta que es pugui dir... ara bé, d'aquí a que s'hi criïn erugues! jaja  Suposo que havia fet cap caient d'algun arbre, això em passa per anar amb les finestres abaixades! Ja veieu... uns us creueu amb fauna diversa i jo me la trobo dintre el cotxe. Espero que sigui la primera i última vegada almenys, que els bitxus verds mai m'han agradat!

Així que el vídeo d'avui va d'ensurts!

De totes maneres ja us podríeu haver solidaritzat una mica amb els pobres i haver-li passat una mica l'escombra! jaja  Que per aquí hi ha unes boles d'aquelles que es formen al desert impressionants! jaja (Al desert i a sota el llit de més d'un oi? jaja ) Per cert algú de vosaltres sap exactament quin nom tenen aquestes boles? pot ser rodamóns? o m'he flipat un rato llarg? jaja


...
Rick: Nil! Aquestes llenties són sudafricanes?
Nil: Doncs jo...
Rick: Gamarús! Ets un gamarús integral! Per què no vas i et fas de la bòfia de pas? Porc! Anar a comprar llenties sudafricanes... No hi ha cap diferència! A tu et sembla que sí però no! A més, segur que deus odiar els gays, hippie!
Nil: Ja està bé, ja està bé fer-me agafar la depre...
Rick: Aviam, ón és el meu boli? ÓN ÉS EL MEU BO-LI!?
Mike: Té, té el meu.
Rick: Però si aquest és el meu!
Mike: Me l'he trobat a sobre la teva taula, em pensava que ja no el volies.
Rick: Fixa't i està mig gastat ja...
Mike: Estava allà tirat Rick, què volies que pensés?
Rick: Nil! Però què has fet Nil? Menjar estudiantil Nil? Amb llegums totalment totalitaris, quan t'ha costat Nil?
Nil: Doncs mira per persona unes quatre lliures i mitja.
Mike i Rick: Quatre i mitja!
Rick: Jo no penso pagar per menjar negres! Em puc fer de la bòfia i menjar-ne gratis! Eh
Mike: Quan jo menjo menjar de quatre lliures i mitja no pago lligues?
Nil: Sí sí, molt bé d'acord, vinga reunió va... Ja sé que quatre lliures i mitja és una passada de pasta per un plat de llenties al curri però n'he fet moltes, i se m'ha acudit que tenint en compte el que penso fer aquesta nit valia més que fés tretze racions...
Rick: Tretze? Què vols fer convidar un equip de futbol?
Nil: No no... suîcidar-me... suïcidar-me, aquest és el meu Sant Sopar, acabo de construir una forca i és total, total, l'hauries de veure Rick, quan s'obre la trampa i jo em moro va i s'encenen uns bastonets d'encens i toca el rock del rellotge, és al·lucinant de debò...
Rick: Llibertat! Al·lucinant! Woodstock!
Nil: Molt bé perfecte, per què no t'asseus sobre les llenties de pas?
Rick: Primer et podries rentar les mans!
Vyvyan: Vinc del dipòsit de cadàvers!
Nil: Oh perfecte, per què no parlem de la mort? No cal que tingueu en compte els meus sentiments...
Vyvyan: He estat trossejant cossos per la classe...
Rick: Cap de vosaltres no fa mai ni el més mínim cas del que dic jo!
Vyvyan: Això és perque ets molt aburrit!
Rick: Ah! I suposo que trobes les idees com pau. llibertat i igualtat igual d'aburrides no?
Vyvyan: Sí exacte!
Rick: Ha! Has caigut a la trampa! I com és que en Cliff Richard no és aburrit eh setciències?! Digues, ràpid!
...

Jajajaja aquest diàleg gairebé me'l sé de memòria... és boníssim!

2-10.  No és un resultat de cap esport, és la data d'avui. I no la menciono per res en especial, per mi és un dia més. Significa que ja estem a Octubre, i tot el que això comporta. Dies més curts, matins i vespres fresquets. Tot el que fa olor a natura es va tenyint d'un marró encisador.

De sempre que l'Octubre m'ha transmès bones sensacions. No sabria trobar-li explicacions mínimament lògiques. Però és dels mesos que més m'agraden. Potser també ho fa perque ve just després del Setembre, que podria gairebé dir que és el que menys. Sobretot la darrera setmana de Setembre, en la que es conjuguen tots els sants festius existents (vaja, les Festes Majors jaja ) Però és un mes (el Setembre) que al no ser ni chicha ni limoná, mig estiu i mig tardor, mig sense classes i mig amb classes, tothom acostuma a anar una mica de cul agafant la estimada i mai mencionada rutina jaja .

Bé, ja ho heu vist que ha estat el menys productiu pel que fa al bloc. De fet aquesta entrada ha arribat almenys 2 dies tard, perque estava destinada simple i llanamente a cagar-me en el putu Setembre jaja  I dedicar-li una cançoneta molt bona.


Un cop feta la pixaradeta desfogadora anem per feina jaja

Avui vull fer referència a una altra frase que vaig sentir fa molt de temps, en aquest cas del gran J. Cuní. "Les coses no són com són sinó com sembla que són. Jo semblo que sóc, doncs sóc". Es va quedar a gust el bon home jaja
D'entrada sembla un travallengües, però si la llegeixes amb atenció li trobes tot el sentit del món. La frase en sí és aplicable a tot, i fa incís en la percepció que tenim de les coses, que cadascú les percep d'una manera especial i diferent dels demés. El que per a mi potser és una situació angoixant, a un altre li pot semblar d'allò més txorres. Només posant-nos en la pell de l'altre podem arribar a comprendre el seu punt de vista, i moltes vegades ni així.
Res, que són frases que et fan gràcia sentir-les i et fan pensar una estona, el que se'n diu filosofia barata d'anar per casa jaja .

Fins aviat!

PD: Actualitzeu blocs pero ja! :xD

admiració
Emoció produïda per la vista, la contemplació, la consideració, d'una persona o cosa extraordinària, meravellosa, d'una gran bellesa; sentiment de plaer i aprovació provocat per una persona o cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent.

Quan l'admiració és vers les persones, acostuma a ser (com bé diu la definició) per alguna qualitat que sobresurt d'entre les demés. Encara que no sempre és així, també podem admirar petits detalls que per altres potser passen inadvertits, però que a nosaltres ens causen gran entusiasme. La bondat, la intel·ligència, el sacrifici, la entrega, l'esforç, la vocació...

D'aquesta darrera volia parlar, de la vocació. Trobo tan extraordinari quan algú té vocació pel que sigui, i que a sobre se les hagi manegat per poder-ne fer un mode i medi de vida. Jo, digueu-me cutre, però a la meva edat encara no sé pas quina és o quina podria ser. I no parlo d'aficions, ni de coses que ens agraden que per descomptat tinc les meves com tots vosaltres. Entenc per vocació algo que va molt més enllà, que no es queda només en un passatemps. Recordo, ja fa bastant de temps, haver escoltat per la ràdio, en boca de la tan estimada per alguns de vosaltres E. Moliner, una frase que em va quedar gravada a l'instant, deia "en aquesta vida qui té una vocació està salvat". I a mi només em queda que dir AMÉN.

Hi han paraules que no saps perquè t'encanten. El verb estimar segur que és un dels que més. Jo li tinc cert carinyu a algunes paraules en anglès com poden ser always, never, forever... I no li trobo cap explicació tret de que totes són adverbis i que m'agrada la seva aplastant rotunditat. Cap d'elles deixa lloc a matisos.

Sweet i love segur que també són algunes de les paraules més venerades, i juntes són difícilment superables. I ja quan formen part d'una cançó tan tendra com la següent només pots fer que escoltar-la i deixar-te endur i flotar entre les seves notes. Recordo que poc després de començar el bloc vaig penjar un escrit "Puñales" que parlava de les paraules i en deia que "sirven igual para hablar de lo que le agrada, que para hablar de lo que le hace daño".
Amb la música passa igual, segons com combinis les notes (i d'altres elements que intervenen que un analfabet musical com jo no intentarà explicar jaja ) poden donar lloc autèntiques obres d'art o també a autèntica merda (disculpeu la meva poca objectivitat jaja )
Bé... aquí va la cançoneta d'un grup anomenat Ghinzu (hi havien uns ganivets que es deien igual oi? jaja )

Tinc un problema. Quan m'agradaria actualitzar el bloc no en tinc temps, i quan en tinc no em vé de gust (això es pot aplicar en altres aspectes de la vida oi? jeje), em plauen altres coses tant o més banals jaja  O sigui... que per una cosa i una altra tinc el meu ciberWC mig abandonat. No, no és que m'hagi decidit de fer les meves necessitats en cap altre lloc, només és que dec estar patint una retenció de líquids jaja  Per tant, suposo que quan m'hi posi serà a sac pac, de mentres segueixo de ben a prop  la vostra alta activitat bloguera, m'encanta veure que heu tornat i amb força.

Però bé, avui 11S (data significativa, tot i que sincerament a mi me la sua bastant, suposo que sóc un mal català o de segona categoria. I que no se'm malinterpreti, m'estimo la meva terra i la meva gent com el que més, però no pas en detriment de res ni ningú.) m'he decidit a estirar de la cadena, ja veurem quan torno a passar-me per aquí, espero que ben aviat.

Aquí va lo nou d'OASIS. Más de lo mismo? En certa mesura sí, tot i que reconec que aquesta cançó té una mica més de potència i frescor que les darreres caques a les que em tenien acostumat. Així que sona prou bé... fins i tot m'agrada!

Ja som al Setembre, la calor no afluixa però per sort TOTS heu acabat les vacances (sí, sóc una mala persona que se n'alegra de que torneu a la feina jaja ) I per tant toca altra vegada agafar la rutina que alguns no havíem perdut però sí que un dia per una història, un altre dia per una altra, doncs havíem perdut el compàs.

Parlaria de mil històries, podria fer balanç de l'estiu i acabaria adonant-me'n que (com sempre) ha estat d'allò menys profitós. No pas per les bones estones passades, que han estat, sinó perque potser encara han sigut massa poques.

Però abans he de tancar el cicle de posts a lo recurso fácil amb una darrera cançó... Podria ser l'Enjoy The Silence dels Depeche Mode (per cert aquí en va una molt bona versió dels Lacuna Coil), o el Live Forever dels meus Oasis. Però m'he acabat decantant per aquest Wonderful Life... (Aquí en va una altra versió d'una absoluta desconeguda per mi anomenada Mathilde Santing. Fins i tot el Zucchero es va atrevir a versionar-la amb un resultat bastant òptim, sobretot el videoclip.

Perque sí, moltes vegades la vida ens mostra la seva cara més amarga, aquella que ens encongeix el cor i ens fan sentir insignificants. Però davant d'això sempre hem d'intentar trobar una escletxa i recordar que tot el que fa olor a vida és meravellós. Així que recorda sempre que malgrat tot... It's A Wonderful Life.

Sí, jo també penso que va sent hora d'actualitzar una mica el bloc, però com que estem espessos, no tenim massa temps, i la ressaca  post-migranyeixons encara ronda per aquí (o sigui... bàsicament per gosseria jajajaja), ho deixem fins a que arribi el setembre que també ja gairebé el tenim aquí :D

Si dels 80 l'himne per la pau i solidaritat per excel·lència va ser el "We Are The World", de la present dècada (com anomenarla? els 00? jaja) si me l'haguéssin de fer escollir a mi seria el "Where Is The Love" de Black Eyed Peas. Ja sé que és una cançó molt escoltada, però a banda de ser molt bona, és també la cançó d'ón he tret el símbol interrogant que tinc escampat per tot arreu (detall friki... fins i tot en tinc una camiseta! jajajaja)

Aquí la teniu, amb imatges de la guerra d'Irak del 03, just quan va sortir.

Him... senzillament sublim.

Cómo no? Nirvana... del millor unplugged de la història (sento la poca objectivitat jeje)

Avui és el torn de Green Day i el seu bulevard dels somnis trencats...

Només 72 hores després de tancar la paradeta per vacances aquí estic... jaja  No, és per dir que aquests dies que queden d'estiu aniré posant cançons amb les respectives lletres. Cançons que potser algunes no passaran a la història de la música. D'altres sí. Però en definitiva, cançons que han format i/o formen part de la meva vida. Per tant, incompleixo amb el que havia dit però només a mitges :P
I no podia començar amb uns altres que els meus Within i la brillant Ice Queen...

Us havia dit mai que no m'agrada l'estiu? jaja  Res a seguir-ne disfrutant tots els que en pogueu disfrutar, jo ho intento a estones :P  Tornarem amb més cosetes per dir i explicar quan ja no quedin dies d'estiu...

No em negareu que el groc m'afavoreix?! jaja

No sé si mai us ha interessat poder veure la TV per internet. Hi ha moltes webs dedicades al tema. Una de les més completes és Medinalia, amb més de 1600 canals de TV i més de 5000 emissores de ràdio. És molt interessant també perque no cal descarregar cap tipus de programa, directament des de la web es poden veure. Així doncs, mentres uns es dediquen a tancar senyals de TV, internet segueix escurçant distàncies...


Per cert, no sé si ja ho sabieu, però només fent doble click sobre el reproductor es veu la imatge a pantalla completa, i per sortir-ne el mateix...

Posen bona musiquilla aquests de Kiss TV

La cançó és el primer senzill del nou treball de Lexu's "La Vida Perfecta". La cançó en sí no està malament tot i potser ser una mica fràgil jaja , el que m'ha agradat molt és el videoclip, rodat a l'antic Hospital del Tòrax, escenari d'algunes pel·lícules com Frágiles,  mític lloc misteriós.

Ara una de les meves recomanacions... WikiHow, a grans trets és una mena de Viquipèdia però dels manuals. Pretenen recopil·lar tots els manuals possibles sobre "cómo hacer...?" Interessant si més no.