Entrades Més Llegides

Archive for 2010

De vegades, la vida...

Publicat per Àlex a les 15:51 del dimecres, de juny 23, 2010
La vida de vegades ens mostra la seva cara menys simpàtica, i una mica més amarga. Aquest any està sent extrany en aquest sentit, tinc molta sort ja que a nivell personal les coses m'estan anant de fàbula. En canvi he rebut més d'un revés d'aquells que et fan pensar lo injusta que és la vida.

Cert que menys la salut la resta de coses són secundàries, però quan tot el treball de molt de temps, esforç i sacrifici com el qui més se'n va en orris, et queda certa buidor i impotència, que per més que vulguis no aconsegueixes treure't del damunt. 

Podria explicar mil coses, "excuses de mal perdedor" per alguns, ja sabeu que no soc així. Toca aixecar-se i mirar endavant altre cop. Les coses mai m'han estat regalades, no seria aquesta vegada pas una excepció. Serà que encara m'ho he de guanyar més.


LA VIDA A VECES

A veces la vida te salpica de llanto,
te quita el aliento, te enreda en tormentos.
A veces la vida te aspira los sueños
somete tus fuerzas, te pierde en senderos.

A veces la vida te brinda una pausa,
te presta los brillos para encender el alma.
A veces la vida te sopla las penas,
las deja perdidas, latentes... y espera.

A veces la vida te muestra el camino.
te enciende los faros delineando el destino.
A veces la vida los acentos esconde
mordisqueando vocales en sus débiles bordes.

A veces la vida fecunda conciencia
que brotan sin lunas ni tiempo de herencia.
A veces la vida no distingue el afecto
y se vuelvo osco, errante, imperfecto.

Asi es la vida; contradictoria , irónica, desafiante,
impensable, perdecible, agobiante.
Así es la vida, rastreadora de emociones,
se alimenta del alma; se disfraza con razones.





Gràcies a tots per tots els ànims que m'heu anat donant durant aquest temps, no han estat en va. Ja sé que això són paraules al vent ja que els blocs fa segles que estan morts, però sapigueu que US ESTIMO.
A partir d'ara espero anant-me passant més per aquí, si més no, no m'agrada haver-ho tingut abandonat tant de temps.

OASIS - Stop Crying Your Heart Out
Tag : ,

Com canvien les coses...

Publicat per Àlex a les 13:22 del dissabte, de maig 01, 2010

Molt bones a tots. Això està abandonadíssim i em fa molta pena la veritat. Escric unes quantes paraules només per cridar als quatre vents lo content i feliç que estic amb la meva nova vida. Hi ha coses que sembla que mai han d'arribar, però ho acaben fent, amb paciència i esforç tot arriba.


Aquests dies es compleix un mes del toc gairebé definitiu al meu canvi de vida i de rumb. Res és fàcil, però estic molt satisfet de com m'està anant tot, de com sembla que anirà, i de que cada dia quedi més aprop el dia simbòlic que doni definitivament fonaments a aquesta nova vida.

Vull també animar-vos (ja sé que no em fareu pas cas) a que no abandoneu els vostres blocs. Res, aquí va el meu particular despertador diari...


                                                   The Strokes - You Only Live Once

Quien Va A Sevilla...

Publicat per Àlex a les 10:49 del diumenge, de gener 03, 2010

Esperem que no haya perdido mi silla xD

I com qui no vol la cosa ja ens trobem en el 2010. Ja sabeu que estic bastant liat i que poc temps lliure que tinc no el dedico pas al bloc, però no me n'he pas oblidat no, és més, un dels propòsits que podria fer-me per aquest 2010 podria ser dedicar una micona més (tampoc cal massa) de temps al meu bloc.

Dir-vos que com ja sabeu enguany l'he passat al sud, entre Sevilla i Huelva. Han estat 3 dies i mig molt profitosos i entretinguts, gràcies als acompanyants! Amb vosatres no passar-s'ho bé és impossible. I seguint la tradició, que vàrem començar ja fa 3 anys, no es va sopar fins que ja havíem entrat al 2010. Gràcies també als anfitrions que ens van fer la estada molt agradable, ens vam sentir realment com a casa.

Ara és quan m'entra una mica la melangia de que tot ja ha passat, però reconforta saber que serà el primer de molts viatges que farem, Sevilla ha estat un molt bon primer destí.

M'encantaria posar alguna foto però la fotògrafa oficial era la Neus, així que us haureu de conformar amb un copiar pegar made in Google de la Giralda (que per descomptat vam pujar :) )

Arctic Monkeys - Crying Lightning

- Copyright © My Territorial Pissings - Plantilla modificada per -[Àlex]- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -