Entrades Més Llegides

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frases. Mostrar tots els missatges

Paciència

Publicat per Àlex a les 5:26 del dilluns, de maig 11, 2009
"No diguis mai blat fins que no sigui al sac i ben lligat".

En català tenim moltíssimes frases fetes, podríem dir que és un dels punts forts de la nostra estimada llengua. Aquesta conegudíssima frase ens hem fet un fart d'escoltar-la i pronunciar-la. Tot i així l'home és l'únic animal que ensopega 2,3,4 o les vegades que faci falta amb la mateixa pedra, mai n'aprenem.

Jo no soc ni he sigut mai supersticiós, encara que sí puc dir que en tinc una de superstició, i fa referència a la frase feta de la que parlo... Les coses no es celebren ni es donen per fetes fins que s'aconsegueixen, del contrari pots acabar quedant-te amb un pam de nas. La paciència no és una virtut massa extesa, però sí molt preuada, i digne de qui sap gestionar-la. Així que, quan portes uns mesos esperant, importa massa esperar una/es setmana/es més? Paciència culés, paciència.

Per cert, suposo que ningú m'ho sabrà contestar, ja que darrerament tenim el senyor Blogger una mica abandonat, però vosaltres teniu problemes per afegir imatges a les entrades? A mi em surt error cada vegada, i només puc fer-ho manualment via html. Res, paciència! jaja

Vitruvi - Paciència

La Por

Publicat per Àlex a les 6:44 del dimarts, de desembre 09, 2008
Tenir por és absolutament natural. Sempre s'ha dit que ens fa humans, tot i que potser és un més dels molts heredats instints animals que segueixen dominant-nos sense poder fer-hi res (de fet mai hem deixat de ser-ne d'animals tot i creure'ns superiors). Aquesta por, cadascú la viu a la seva manera. He buscat una mica com la gent la defineix, i he trobat definicions absolutament genials:

La por, allò que ens mou o no ens deixa moure.

La por sempre està disposada a veure les coses pitjor del que són.

No hi ha pitjor por que la por a la por.

La por és un desig al revés.

La por no és més que una excusa per no intentar-ho.

En definitiva, jo faria dos grans grups amb els tipus de por segons si tenen o no fonaments sòlids. Us heu parat mai a pensar en quin grup posarieu cadascuna de les vostres pors o temors? Jo crec que deixariem el grup dels fonaments sòlids bastant buit.

M-Clan - Miedo

Per acabar un vídeo de merda, però MERDA MERDA! Hi ha gent que no sé en quin país viuen però no és el mateix en el que jo visc. Són 20 minuts que no us recomano invertir en aquesta MERDA, però sempre va bé recordar i veure com alguns segueixen manipulant la realitat catalana. Jo veient coses així votaré al PSOE a les generals totes les vegades que faci falta.
Tag : ,

Temps Era Temps

Publicat per Àlex a les 7:47 del dijous, de novembre 13, 2008
Últimament sembla que tots ens estem obsessionant una miqueta amb el tema de fer-se gran, el pas dels anys, etc... Què millor que un bon poema?

Hoy

Hoy he sabido que ya es mañana.
Siempre supe que algún día sería hoy,
pero me negaba a saber tal cosa,
como si cada día empezara un nuevo ayer.

Ahora sé lo que ya sabía:
que los "ecologistas" tenían razón.
Mas, ¿cómo podía ser cierto?
¡si hoy es como ayer!

Diecinueve noches, veinte días,
diez minutos, quince horas.
Y en sólo diez segundos... qué más dá:
ya es mañana.

Hoy he sabido que iba a escribir esto,
lo había pensado antes -no de veras, claro-,
pero es verdad.
Mañana, no habrá Sol.

Autor: Jaume d´Urgell i Rubió, (extret de Poemas y Relatos)

Papa Roach - Forever


Ahir finalment vaig anar a la laboral, per demanar el certificat de nivell C de català i de pas aprofitar i recollir el títol de BUP que per sorpresa meva no els va costar res de trobar tot i fer tants anys (no hi ha res com tenir-ho tot ben ordenat!)

Feia gairebé 10 anys que no hi posava els peus. I sembla mentida però tot o gairebé tot està tal cual... Caminant pels seus passadissos em vaig sentir per moments altra vegada aquell adolescent, que un dia vaig ser, aquella personeta que allí va descobrir i aprendre tantes coses.

Però no, ja d'entrada l'IES Rovira i Virgili ara és Cal·lípolis. En anar al que era la antiga secretaria em van adreçar cap ón ara es troba la secretaria. I no cal fer ni referència a que abans molta gent o la majoria eren coneguts, i ahir jo era l'absolut desconegut que es sentia fora de lloc.

Així que només em va quedar fer 4 fotos per al record, ja que tot i haver-hi estat 4 anys no en tenia cap crec. I cap a casa falta gent! Paraula de nostàlgic empedreït.

- Copyright © My Territorial Pissings - Plantilla modificada per -[Àlex]- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -