My Territorial Pissings

Tendim a idealitzar temps passats. Jo no especialment, encara que sí musicalment. Em fascinen els anys 80. Crec que fou una dècada molt prolífica i a la vegada variada. De l'estètica millor no parlar-ne gaire, força extremada i poc convencional.

Amb aquesta idealització potser hi té a veure el fet que gran part de la meva infància transcorregué durant aquesta meravellosa dècada. No són pocs els dies que sense solta ni volta comences a recordar. Una cosa et porta a una altra, i des d'una cançó dels Spandau Ballet fas cap a aquells dibuixos animats que els dissabtes i diumenges tarda, després de dinar, mai et perdies. I és clar, el cervell no pot deixar-ho allí i acabes, sense saber com hi has fet cap, recordant aquella llauna de CocaCola ballarina que tenien a l'estanteria del bar del poble. I segueixes, i te'n recordes d'aquella pel·lícula que en el seu dia et va fascinar i que els seus efectes especials ara et semblen ridículs. I llavors et ve a la memòria...∞

Si sou dels meus, internet i Youtube en concret acaben resultant contraproduents perquè resulta ser un no parar, de videoclip en videoclip y tiro porque me toca.

Lo bo del programa en qüestió és que pots escoltar el disc que et vingui de gust quan et vingui de gust. Pots crear llistes, mirar les cançons i àlbums més escoltats, accedir a les novetats del moment. Tot sense necessitat d'ocupar espai al nostre disc dur, només cal gaudir de connexió a internet. Sona molt bé oi? Com tot alguna pega ha de tenir... I és la publicitat que de tant en tant va apareixent entre cançons, però res que no sigui suportable... Lo millor de tot és que sembla que té el vistiplau de les discogràfiques, que mica en mica van deixant de veure en internet un enemic sinó un mitjà més de difusió i de negoci. El fet és que han tardat una bona colla d'anys a adonar-se'n que els temps canvien i que allò de vendre àlbums com a xurros ja no tornarà a ser.

Quan es parla d'estiu a la majoria ens vé al cap vacances, sol, piscinna, platja, terrassetes, etc... Jo a part de trobar-li molts inconvenients, una de les coses que més em molesta és passar-me tot l'estiu ple de picades. No sé si és que sóc un blanc fàcil, o com es sol dir "apetecible" per lo de la sang dolça.
De fet, sabíeu que els mosquits no intueixen la dolçor sinó que la oloren? Si és així crec que hauré de canviar de colònia xD Tot i que potser és més factible intentar no menjar tant de dolç jeje  Però qui es pot resistir al plaer de la xocolata, o al d'un gelat amb la infinitat de sabors i tots tan bons que hi han? xD

En definitiva, esta noche tu compañera de trabajo ha sido Broken Strings. A ver si para mañana te buscas una menos pastelaca, últimamente tus niveles de cursilería están llegando a extremos que ni imaginabas, aunque estés encantado con ello.

Post en castellà, no me preguntes porqué? jaja  És tal com m'ha sortit, així de pas el trec una mica del calaix de la tauleta de nit perque el tinc molt oxidat.

PD/ Per fi una setmana normal, com Déu mana! jaja

     Un dia, años ha, em van definir com a fred i distant. Em va sentar com una patada en tot l'entrecuix jaja  Però potser és la millor definició que mai m'han fet...

Una gran gran cançó... (com totes les que poso vaja jaja modèstia apart jaja )

Hi han paraules que no saps perquè t'encanten. El verb estimar segur que és un dels que més. Jo li tinc cert carinyu a algunes paraules en anglès com poden ser always, never, forever... I no li trobo cap explicació tret de que totes són adverbis i que m'agrada la seva aplastant rotunditat. Cap d'elles deixa lloc a matisos.

Sweet i love segur que també són algunes de les paraules més venerades, i juntes són difícilment superables. I ja quan formen part d'una cançó tan tendra com la següent només pots fer que escoltar-la i deixar-te endur i flotar entre les seves notes. Recordo que poc després de començar el bloc vaig penjar un escrit "Puñales" que parlava de les paraules i en deia que "sirven igual para hablar de lo que le agrada, que para hablar de lo que le hace daño".
Amb la música passa igual, segons com combinis les notes (i d'altres elements que intervenen que un analfabet musical com jo no intentarà explicar jaja ) poden donar lloc autèntiques obres d'art o també a autèntica merda (disculpeu la meva poca objectivitat jaja )
Bé... aquí va la cançoneta d'un grup anomenat Ghinzu (hi havien uns ganivets que es deien igual oi? jaja )

Ja som al Setembre, la calor no afluixa però per sort TOTS heu acabat les vacances (sí, sóc una mala persona que se n'alegra de que torneu a la feina jaja ) I per tant toca altra vegada agafar la rutina que alguns no havíem perdut però sí que un dia per una història, un altre dia per una altra, doncs havíem perdut el compàs.

Parlaria de mil històries, podria fer balanç de l'estiu i acabaria adonant-me'n que (com sempre) ha estat d'allò menys profitós. No pas per les bones estones passades, que han estat, sinó perque potser encara han sigut massa poques.

Però abans he de tancar el cicle de posts a lo recurso fácil amb una darrera cançó... Podria ser l'Enjoy The Silence dels Depeche Mode (per cert aquí en va una molt bona versió dels Lacuna Coil), o el Live Forever dels meus Oasis. Però m'he acabat decantant per aquest Wonderful Life... (Aquí en va una altra versió d'una absoluta desconeguda per mi anomenada Mathilde Santing. Fins i tot el Zucchero es va atrevir a versionar-la amb un resultat bastant òptim, sobretot el videoclip.

Perque sí, moltes vegades la vida ens mostra la seva cara més amarga, aquella que ens encongeix el cor i ens fan sentir insignificants. Però davant d'això sempre hem d'intentar trobar una escletxa i recordar que tot el que fa olor a vida és meravellós. Així que recorda sempre que malgrat tot... It's A Wonderful Life.

Him... senzillament sublim.

Cómo no? Nirvana... del millor unplugged de la història (sento la poca objectivitat jeje)

Avui és el torn de Green Day i el seu bulevard dels somnis trencats...

Només 72 hores després de tancar la paradeta per vacances aquí estic... jaja  No, és per dir que aquests dies que queden d'estiu aniré posant cançons amb les respectives lletres. Cançons que potser algunes no passaran a la història de la música. D'altres sí. Però en definitiva, cançons que han format i/o formen part de la meva vida. Per tant, incompleixo amb el que havia dit però només a mitges :P
I no podia començar amb uns altres que els meus Within i la brillant Ice Queen...

Jo no sé però aquesta setmana veig kefes per tot arreu! jajaja

Entro a la pàgina d'inici d'Imeem, i veig com a Video Of The Day...

Ja vaig parlar del nou disc de Mónica Naranjo, i de que em va fascinar de bon principi amb el senzill Europa. La resta del treball està a la mateixa altura. Sons moderns i molt treballats. A nivell nacional mai s'havia fet res semblant (que jo conegui, òbviament). Avui vull posar-vos aquest "Usted",  que em té fascinat pel canvi de registre de veu que hi demostra. Impresionant. Comença amb una veu molt dolça, que fins i tot dubtava que pogués ser ella, i després s'arranca amb la força de sempre. La lletra és totalment addient a la situació actual.

Aquesta entrada hauria de ser una mica llargueta perque tinc unes quantes coses per dir, però potser millor les amortitzo en 2 o 3 entrades xD

Aquesta setmana s'han complert 14 anys de la mort de Kurt Cobain. I sent un seguidor de Nirvana, ja era ben extrany que no n'hagués fet cap post encara.

Sé que és sentir el nom de NIRVANA i ràpidament associar-lo a la cançó Smells Like Teen Spirit. Però va ser moltíssim més que una cançó, van obrir camí a un altre estil de rock. I encara té més mèrit per un grup amb una trajectòria tan curta.
Potser va ser aquest èxit el que en part va portar Cobain a la autodestrucció més absoluta. Potser el fet d'assolir totes les metes a les que mai hauria pogut aspirar va fer que es quedés sense noves aspiracions. De vegades és més difícil païr un èxit que un fracàs. No deixen de ser especulacions, tan sols ell sabia què coi li passava pel cap.

Podria dir i dir... però com que pocs per no dir ningú comparteix amb mi aquest interés millor ho deixo aquí :P

Del seu Unplugged in NY, la que fóra la meva cançó preferida d'adolescent...

Què dir dels REM? Què dir de Losing My Religion?


Disculpeu però aquesta setmana ha sigut bastant mandrosa, tot i no ser l'únic... jajaja
La propera prometo una mica més de "suquillu" jajaja

Bon diumenge!

Tinc això una miqueta orfe de posts. No per res, uns dies peresa i d'altres migranya, però dic d'avui no passa. de fet tampoc hi ha res per explicar. Sóc un aborrit, què voleu?

Aquests dies m'he dedicata a escoltar el recopilatori de noves versions de Dover... No tinc paraules... me suena a petardeo total jajaja Han reeditat vells temes amb el nou aire tecno-pop o com coi vulguin qualificar-lo... No hi ha dubte que s'han obert mercat amb aquest nou estil, es podria dir que han tornat a la palestra després d'alguns anyets una mica fluixos, mediàticament parlant, no pel que fa a repertori.
Molts els tracten de venuts, d'altres de traïcionar les pròpies arrels etc... a mi m'és ben bé igual, el que sí em fot és veure com han destrossat cançons que eren molt bones. A alguns us agradarà el nou aire electrònic que li han donat, a mi em sobra. Seguiré portant el "Devil Came To Me" original com a tò de trucada al mòbil :D

Com us sona a vosaltres?