divendres, de gener 11, 2008
Definir-se en una paraula és tasca imposible... Ara bé, una de les que de segur entrarien en la meva llarga llista seria melancòlic. Ho sóc, ho he estat i ho seguiré sent. No importa si la situació del moment és bona o no, no importa si tals moments no foren massa agradables en general... Amb el temps tendim a idealitzar les coses, i a mig oblidar o no recordar amb tanta força totes les situacions en les quals no ho vàrem passar massa bé. Suposo que això és cosa del cervell, una mena de discriminació positiva dels records.
Jo, per sort o per desgràcia, la feina que tinc em permet en moltes estones estar mig als núvols, fent una cosa i pensant en vés a saber què, i clar de sobte sona per la ràdio aquella cançó que feia tants anys que no escoltaves. Automàticament comences a tenir un bombardeig de records d'aquells temps, personals i no personals. I te n'adones de com han canviat les coses, com has canviat tu, però que al cap i a la fi segueixes poseïnt la mateixa essència.
No deixen de ser simples rallades de matinada jajaja
Babel Fish - Mania
A tots us sona no? Es va fer coneguda gràcies a un anunci de TV, com tantes i tantes cançons.
A passar bon cap de setmana!
Tiempos pasados, fueron mejores???
ResponEliminaCom dius, tendim a idealitzar el passat i moltes vegades recordem certes coses o persones de forma positiva, tot i que en el seu moment ens van fer mal. Pensa, però, que la melancolia tampoc és del tot bona, perquè no ens deixa viure el present i gaudir-ne amb plenitud. Ara bé, no podem ni hem d'esborrar els records, i de tant en tant, a tots ens passa que una cançó o una olor (t'has fixat que les olors són les més evocadores?) ens transporta a moments viscuts amb més o menys intensitat. Jo sempre dic que hi ha una olor especial de primavera a la Bisbal. Sempre que la sento endarrereixo el meu rellotge fins a la infància. I una altra olor, la d'un perfum determinat, em recorda a la meva àvia. I de cançons no te'n parlo perquè no acabaria mai.......
Apa, que vaya rollu acabu de fotre.... també estic una mica melancòlica.... Avui fem el sopar de comiat a la feina!!!!! Tu diràs si estic o no melancòlica.... jejejejeje
Petonicos, guapíssim!!!!!
Ai la melancolia, jo penso que és un sentiment que sempre ens acompanya, sempre recordem, pensem i donem voltes a les coses que a poc a poc ens han anat omplint la vida i que ens la seguiran omplint...
ResponEliminaI és curios, no se si et passa però en els dies com avui amb el temps enteraninyat, quan està nuvol o si plou, encara més la melancolia ens aflora més que mai!
Recordar i evocar moments, forma part de nosaltres mateixos i de la nostra manera de viure!
ai! vaja jo també m'he posat a divagar!jaja
Petonets
Aiii quanta raó teniu!
ResponEliminaLes olors... és curisíssim, diuen que som capaços de reconèixer unes 10000 olors diferents. El sentit olfatiu potser és el que ens passa més desapercebut, i la veritat que és un plaer evocar (com molt bé dius) temps passats, és una de les sensacions més agradables que es poden tenir.
Uff i respecte el temps, potser va ser per això que inconscientment vaig fer aquest post, de totes maneres preferia el temps d'ahir que la ventada d'avui eh! jajaja
Xitusss
Sí, sí!!! La música, les olors, els objectes, la roba, les fotos, etc. tot ens porta records: alguns de més bons i alguns de més dolents, però la qüestió és que tot ens fa reviure alguna cosa passada (per sort o per desgràcia...)
ResponEliminano sabia que feies amics nous per la xarxa,jua,jua,jua.La melanconia,una cosa molt personal,i que s´accentua els dies de pluja,jeje.apa siau
ResponElimina