My Territorial Pissings

Sembla mentida com passen els anys. Aquest bloc va néixer el dia 12/11/2007. El què significa que fa poc més d'un mes que aquest raconet va complir set anys.
Set anys en els quals hi ha hagut una mica de tot i en els que la vida m'ha donat mil voltes. Potser semblen poc, però no en són pas pocs. En tot aquest temps el món ha canviat moltíssim i el bloc ha estat un testimoni més d'aquesta transformació.

Tendim a celebrar més efusivament aquelles xifres que són rodones i exactes, els 5, els 10, els 25, els 50... A mi, per variar en les meves peculiaritats, m'encanta fer i celebrar les coses a la meva manera. I com que el número 7 és un dels meus preferits he cregut convenient no passar per alt aquest aniversari, encara que sigui una mica tard.

I si la cosa va d'aniversaris, enguany se n'han complert vint de la publicació de l'àlbum Definetely Maybe d'Oasis (I per tant, vint anys que els vaig descobrir). És una d'aquelles obres que no poden faltar a la discografia de qualsevol amant de la música pop/rock.

Aquesta va per mi!

Tendim a idealitzar temps passats. Jo no especialment, encara que sí musicalment. Em fascinen els anys 80. Crec que fou una dècada molt prolífica i a la vegada variada. De l'estètica millor no parlar-ne gaire, força extremada i poc convencional.

Amb aquesta idealització potser hi té a veure el fet que gran part de la meva infància transcorregué durant aquesta meravellosa dècada. No són pocs els dies que sense solta ni volta comences a recordar. Una cosa et porta a una altra, i des d'una cançó dels Spandau Ballet fas cap a aquells dibuixos animats que els dissabtes i diumenges tarda, després de dinar, mai et perdies. I és clar, el cervell no pot deixar-ho allí i acabes, sense saber com hi has fet cap, recordant aquella llauna de CocaCola ballarina que tenien a l'estanteria del bar del poble. I segueixes, i te'n recordes d'aquella pel·lícula que en el seu dia et va fascinar i que els seus efectes especials ara et semblen ridículs. I llavors et ve a la memòria...∞

Si sou dels meus, internet i Youtube en concret acaben resultant contraproduents perquè resulta ser un no parar, de videoclip en videoclip y tiro porque me toca.

Quan es parla d'estiu a la majoria ens vé al cap vacances, sol, piscinna, platja, terrassetes, etc... Jo a part de trobar-li molts inconvenients, una de les coses que més em molesta és passar-me tot l'estiu ple de picades. No sé si és que sóc un blanc fàcil, o com es sol dir "apetecible" per lo de la sang dolça.
De fet, sabíeu que els mosquits no intueixen la dolçor sinó que la oloren? Si és així crec que hauré de canviar de colònia xD Tot i que potser és més factible intentar no menjar tant de dolç jeje  Però qui es pot resistir al plaer de la xocolata, o al d'un gelat amb la infinitat de sabors i tots tan bons que hi han? xD

Jo no soc ni he sigut mai supersticiós, encara que sí puc dir que en tinc una de superstició, i fa referència a la frase feta de la que parlo... Les coses no es celebren ni es donen per fetes fins que s'aconsegueixen, del contrari pots acabar quedant-te amb un pam de nas. La paciència no és una virtut massa extesa, però sí molt preuada, i digne de qui sap gestionar-la. Així que, quan portes uns mesos esperant, importa massa esperar una/es setmana/es més? Paciència culés, paciència.

Per cert, suposo que ningú m'ho sabrà contestar, ja que darrerament tenim el senyor Blogger una mica abandonat, però vosaltres teniu problemes per afegir imatges a les entrades? A mi em surt error cada vegada, i només puc fer-ho manualment via html. Res, paciència! jaja

Portem un llarg temps que tots plegats publiquem entrades amb comptagotes. Són moltes i diverses les excuses que podem fer servir. Us en sona alguna d'aquestes?

-No tinc temps. La més recurrent i utilitzada. En molts casos certa, però en d'altres utilitzada com recurso fácil per dir "no me toques los huevos con lo del puto blog" xD

-No se m'acud de què parlar. Aquesta crec que és de les més sinceres que hi pugui haver, tot i així penso que sempre hi ha alguna cosa de la que podem parlar, només cal esprémer una micona el cervell ;P

-Em fa peresa. Una altra de sincera 100%, tot i que una mica jeta ja em perdonareu ;P

Segurament en trobaríem moltíssimes més, això de les excuses és un art, hi ha qui el domina a la perfecció i d'altres que no sabem sortir-nos-en amb gaire èxit.

Només espero que no sigui cosa del Feisbuc. Per cert, si a algú li interesa donar-se'n de baixa totalment i no sap com fer-ho aquí va l'enllaç. Sempre va bé saber-ho! En la mateixa pàgina expliquen que si vols eliminar el teu compte per motiu dels canvis que van fer en les condicions del servei, que sàpigues que ja ho han arreglat. I que tu ets el propietari de la informació facilitada i controles què passa amb ella. No trobeu que davant del tu hi falta un només? Jo segueixo sense fiar-me'n massa, ni massa poc ;P

Així doncs, quina excusa és la vostra? ;P

Fins aquí la estirada d'orelles del dia jeje  Demà més i millor!

Si ahir vaig dir que començaria amb les remodel·lacions, avui ja m'he posat manos a la obra. I com que l'anterior plantilla la tenia modificadíssima, amb uns quants errors variats, he decidit començar de zero amb una de nova. Aquesta és la que m'ha semblat més apropiada. Poc a poc la aniré deixant irreconeixible ;P

Ja sé que el carnaval ja ha passat, i que molts de vosaltres l'heu disfrutat moltíssim. El nou single dels Killers va de perles per aquestes dates. Mai us heu sentit una mica spaceman?

En definitiva, esta noche tu compañera de trabajo ha sido Broken Strings. A ver si para mañana te buscas una menos pastelaca, últimamente tus niveles de cursilería están llegando a extremos que ni imaginabas, aunque estés encantado con ello.

Post en castellà, no me preguntes porqué? jaja  És tal com m'ha sortit, així de pas el trec una mica del calaix de la tauleta de nit perque el tinc molt oxidat.

PD/ Per fi una setmana normal, com Déu mana! jaja

     Un dia, años ha, em van definir com a fred i distant. Em va sentar com una patada en tot l'entrecuix jaja  Però potser és la millor definició que mai m'han fet...

Una gran gran cançó... (com totes les que poso vaja jaja modèstia apart jaja )

Ja sabeu que sóc una mica friki pel que fa a les noves tecnologies, sempre m'han interessat. Sobretot tot el que fa referència a ordinadors, informàtica i internet. Si fos ric em gastaria autèntiques barbaritats comprant l'ultim crit pel que fa a mòbil, pc, portàtil etc...

Doncs resulta que se m'acaben els 18 mesos de permanència amb Orange, i com era d'esperar ja fa temps que m'envien propaganda i sms's per renovar el mòbil. Però sembla que si no canvies de companyia l'únic que intenten és prendre't el pèl amb mòbils (alguns) pitjors que el darrer que van donar-me. Que vaig aconseguir (juntament amb un descompte del 40% en trucades) no gràcies a la seva generositat, sinó amb l'amenaça de canviar-me de companyia. De fet ja n'havia fet tots els tràmits però van fer una contraoferta i jo que no sóc tonto (encara que no ho sembli jaja ) em vaig quedar amb el millor postor.

I és el que faré ara també, de fet ja sé quin serà el meu proper company de batalles, el problema que hi ha és que és de Vodafone, i de cobertura al poble no anaven precisament sobrats. Així que finalment ja veurem, però mireu la foto, no em direu que no és una autèntica delícia!?! jaja

El darrer single dels Keane... m'encanta!

Ahir finalment vaig anar a la laboral, per demanar el certificat de nivell C de català i de pas aprofitar i recollir el títol de BUP que per sorpresa meva no els va costar res de trobar tot i fer tants anys (no hi ha res com tenir-ho tot ben ordenat!)

Ja fa molt de temps vaig comentar a algú de vosaltres, crec que a la Noe, que hi havien webs en les quals es publicaven enllaços per veure pel·lícules sense necessitat de descarregar-les, via online que es diu. Aquí en va l'enllaç de les dues que jo vaig visitant, tot i que googlejant una mica us serà fàcil trobar-ne moltes d'altres.




Per cert, els de Blogger s'han apuntat a la moda de les reds socials amb el nou widget que mostra els seguidors d'un bloc. Suposo que no volen perdre carro.

Sembla mentida, una noia amb aquest talent, de lo milloret que ha donat el panorama musical dels darrers anys, i que es perdi pels fàcils camins de les drogues i l'alcohol... Dic fàcils no perque ho siguin, sinó perque m'imagino que quan tens tot el que puguis mai desitjar i imaginar (materialment parlant...), el que realment deu ser difícil és no sucumbir als cants de sirena.


Versió censurada a base de campanetes... què trist!

"Jamás entierres tu corazón en vida. Luego va a ser mucho mas difícil que alguien pueda desenterrarlo"

Tinc un problema. Quan m'agradaria actualitzar el bloc no en tinc temps, i quan en tinc no em vé de gust (això es pot aplicar en altres aspectes de la vida oi? jeje), em plauen altres coses tant o més banals jaja  O sigui... que per una cosa i una altra tinc el meu ciberWC mig abandonat. No, no és que m'hagi decidit de fer les meves necessitats en cap altre lloc, només és que dec estar patint una retenció de líquids jaja  Per tant, suposo que quan m'hi posi serà a sac pac, de mentres segueixo de ben a prop  la vostra alta activitat bloguera, m'encanta veure que heu tornat i amb força.

Però bé, avui 11S (data significativa, tot i que sincerament a mi me la sua bastant, suposo que sóc un mal català o de segona categoria. I que no se'm malinterpreti, m'estimo la meva terra i la meva gent com el que més, però no pas en detriment de res ni ningú.) m'he decidit a estirar de la cadena, ja veurem quan torno a passar-me per aquí, espero que ben aviat.

Aquí va lo nou d'OASIS. Más de lo mismo? En certa mesura sí, tot i que reconec que aquesta cançó té una mica més de potència i frescor que les darreres caques a les que em tenien acostumat. Així que sona prou bé... fins i tot m'agrada!

Ja som al Setembre, la calor no afluixa però per sort TOTS heu acabat les vacances (sí, sóc una mala persona que se n'alegra de que torneu a la feina jaja ) I per tant toca altra vegada agafar la rutina que alguns no havíem perdut però sí que un dia per una història, un altre dia per una altra, doncs havíem perdut el compàs.

Parlaria de mil històries, podria fer balanç de l'estiu i acabaria adonant-me'n que (com sempre) ha estat d'allò menys profitós. No pas per les bones estones passades, que han estat, sinó perque potser encara han sigut massa poques.

Però abans he de tancar el cicle de posts a lo recurso fácil amb una darrera cançó... Podria ser l'Enjoy The Silence dels Depeche Mode (per cert aquí en va una molt bona versió dels Lacuna Coil), o el Live Forever dels meus Oasis. Però m'he acabat decantant per aquest Wonderful Life... (Aquí en va una altra versió d'una absoluta desconeguda per mi anomenada Mathilde Santing. Fins i tot el Zucchero es va atrevir a versionar-la amb un resultat bastant òptim, sobretot el videoclip.

Perque sí, moltes vegades la vida ens mostra la seva cara més amarga, aquella que ens encongeix el cor i ens fan sentir insignificants. Però davant d'això sempre hem d'intentar trobar una escletxa i recordar que tot el que fa olor a vida és meravellós. Així que recorda sempre que malgrat tot... It's A Wonderful Life.

Sí, jo també penso que va sent hora d'actualitzar una mica el bloc, però com que estem espessos, no tenim massa temps, i la ressaca  post-migranyeixons encara ronda per aquí (o sigui... bàsicament per gosseria jajajaja), ho deixem fins a que arribi el setembre que també ja gairebé el tenim aquí :D

Si dels 80 l'himne per la pau i solidaritat per excel·lència va ser el "We Are The World", de la present dècada (com anomenarla? els 00? jaja) si me l'haguéssin de fer escollir a mi seria el "Where Is The Love" de Black Eyed Peas. Ja sé que és una cançó molt escoltada, però a banda de ser molt bona, és també la cançó d'ón he tret el símbol interrogant que tinc escampat per tot arreu (detall friki... fins i tot en tinc una camiseta! jajajaja)

Aquí la teniu, amb imatges de la guerra d'Irak del 03, just quan va sortir.

Him... senzillament sublim.

Una de les grans qualitats humanes és saber escoltar. Tan difícil és? Sembla que sí. I és que saber escoltar és fonamental. Escoltar tot allò que es diu però també i sobretot, tot allò que no; Així que tan sols escolta...