Avui és el gran dia! O millor dit, la gran nit! Avui, com fa 4 i 8 anys enrere, em passaré la nit amb un ull i una orella pendents de les eleccions als EUA. És un d'aquells dies en que per la televisió es parla d'estats clau com Ohio, Pensilvania, Florida i d'altres... És d'aquells dies que pots aprofitar per conèixer una mica més tots i cadascun d'aquests estats que formen part dels EUA.
Si a nosaltres ens agafa vergonya aliena quan certes enquestes fetes a EUA, en les quals la gran part de la població o desconeix o no sap situar en un mapa països com el nostre... Si féssim el mateix exercici aquí amb estats dels EUA, creieu que millorariem gaire respecte a ells? Jo crec que NO jaja I en dies com el d'avui, apart que es decideix el president dels EUA, i per tant qui mourà els fils del món durant els pròxims 4 anys, a nivell més particular també serveixen per conèixer, i saber situar estats que amb prou feines et sonen.
Ara sí, al que volia anar, ja sé que vagi com vagi TOTS haurem de seguir amb la mateixa vida, la mateixa hipoteca, el mateix crèdit, el mateix cotxe... tot i així, a mi sí m'interessa la política, tot el que la envolta, i els txantxullus que s'hi munten. Per tant, fa 8 anys van ser els tribunals qui van triar el president, fa 4 va ser la por (és la única explicació que li trobo, perquè lo del Bush és muuuuuy fuerteeeee!!! El president més votat de la història...) I enguany espero que sigui la esperança. La esperança de que les coses es poden fer d'una altra manera, i de que els problemes del món no s'arreglen a base de guerres sinó amb molta diplomàcia... És igual sé que a la majoria la política us la suda bastant, a mi també en certs aspectes. Encara que sempre considero que hi ha un mal menor, a Espanya ja sabeu per a mi quin és, i als EUA lo millor del cas és que vagi com vagi, un dels pitjors presidents de la seva història (l'últim mandatari encara amb poder de la foto de les Açores) plega. I només això ja és una gran alegria.
A ell va dedicada la cançó d'avui...
Depeche Mode - John The Revelator
La veritat no es que em consideri una forofa de la política, però aquests dies per sort o per desgràcia no hi ha més remei que seguir les notícies del canvi de president als estats units... i es que saps el que realment em fa ràbia que el fenomen de la globalització està cada dia més present, i que perquè ells els piqui la orella ja ens hem d'estar rascant tots!
ResponEliminaSinó pensa-hi, perquè no es fa el mateix seguiment a les eleccions de Marroc o de Turquia, de Dinamarca o de Japó?
Perquè si a ells els pica doncs que es rasquin solets no?
Cada dia menys individuals i més globals...així es mou el món!
Això si, estic d'acord, en que que aquell tarat deixi de manar, almenys és una bona notícia!Esperem que aquesta vegada els americans votin amb coneixement de causa per la part que ens esquitxa!
MARTA
És fàcil: qui presideixi EEUU té molt a veure amb el que passi a la resta del món, per això se li dóna una cobertura molt més àmplia del que podria passar a Turquia, Marroc (hi ha president? És a dir, hi ha eleccions?), Dinamarca que viueun al seu món o el Japó, que per molta potència tecnològica que sigui, al costat d'EEUU en quant a poder no hi té res a fer. Amb tot, crec que la cobertura és exageradament exagerada i tot i que prefereixo a Obama, la veritat és que tinc unes ganes terribles que tot això acabi....
ResponEliminaAl·leluia!!! Ja s'ha acabat la "matxacada" de la premsa i la tele!!! Però crec que fins el gener el senyor Obama no pren possessió del càrrec. A veure què tal anirà tot...
ResponElimina