Entrades Més Llegides

Archive for de març 2008

Mil

Publicat per Àlex a les 7:30 del divendres, de març 28, 2008
Hay que sentir el pensamiento y pensar el sentimiento.
Miguel de Unamuno
MIL

Mil sentimientos, mil pensamientos,
mil ilusiones, mil ideas...
Vagan por mi mente.

Y no encuentro,
ni siquiera sé si existe
manera de darles vida.

Quizás sería mejor darles muerte,
quizás el olvido sería su mejor receta,
quizás... el hacerlo resulta tarea imposible.

Cuando hago oidos sordos, ahí siguen gritándome.
Cuando me hago el ciego, mas me deslumbran.

Aún así sigo sin saber darles luz,
sin encontrar sus palabras,
sin realizar sus hechos,
lo que conlleva una terrible impotencia.

Aún así seguiré intentándolo,
hasta que llegue el dia que sea capaz
de no seguir traicionando mis principios,
ellos jamás lo han hecho conmigo.

Com veieu jo també escric les meves cosetes... jajjaja No tinc tanta traça com molts de vosaltres però es fa el que es pot :)
Aquesta setmana se m'ha fet bastant curta, l'únic que tinc es son, son, i més son jaajaja Jo no sé vosaltres però jo sí noto el pas dels anys, el meu cos ja no aguanta el que aguantava. Si un dia dormo molt poc, la broma em costa uns quants dies d'anar esgotat jajaja Però per passar una bona estona entre bons amics sempre val la pena :D
Que tingueu molt bon cap de setmana. Xitus!

Mel C & Lisa Left-Eye Lopes - Never Be The Same Again

Ja Torno A Ser Per Aquí :P

Publicat per Àlex a les 9:35 del dimarts, de març 25, 2008
L'arbre dels temps
De les il•lusions del passat, i les esperances
Dels falsos amors eterns
Esculpits de somriures tendres
I de mirades innocents
S’alça el vell pi malmés pels anys
Que carrega el passat de les vides
Cada nom, cada senyal, una ferida
sagna llágrimes d’oblit
S’arruga la seva escorça
nous noms tapen els vells
Que el que avui no esborra la molsa
Demá s’ho endugui el vent.
Extret de TusRelatos.com
Celtas Cortos - La Senda Del Tiempo
Tag : ,

Tancat Per Mones

Publicat per Àlex a les 9:13 del divendres, de març 14, 2008

Doncs això mateix, espero que tingueu bones vacances els que les feu, suposo que no gaires, això estarà abandonadet durant un temps. A cuidar-se!

Un poema que arriba...

Publicat per Àlex a les 8:53 del dimecres, de març 12, 2008
El Cobarde Desea Ser Ciego
Nunca peleé contra los muros,
Sabía que mis manos eran de carne y hueso,
Y la pared de piedra.
En su lugar dejé que la hiedra se apoderase de mis sueños,
Dejé de soñar atravesar su roca maciza y volar lejos,
Y sin embargo aún me siento encarcelado.
Si no trae consigo una sonrisa
Finjo olvidar la respuesta de los acertijos,
Pues la certeza me corroe las entrañas
Y en los entresijos de la incógnita,
Se alojan las marañas de la feliz ignorancia.
Quiero pasear como un hipócrita por los mediocres caminos,
Tan frecuentemente transitados,
Y dejar de lado las solitarias sendas oscuras
De verdades ocultas en despreciables recovecos.
Y aún cerrando la puerta a “mi demencia”
Sigue sin abrazarme “su cordura”,
Tengo frío
Y a estas alturas
Tan solo añoro vestirme con un abrigo de lana
Y simular ser una oveja,
Pues al lobo, dice caperucita, no acompaña la fortuna.

Windstalker

Extret de Tusrelatos.com


Tag : ,

M'encanta!

Publicat per Àlex a les 5:18 del dilluns, de març 10, 2008
España se hunde!!!! Chikilikuate a Eurovisión... Zapatero vuelve a ganar las elecciones... como dijo el gran profeta Aznar "España es apenas ya nada"xD

Conyes apart, m'encanta! M'encanta que els peperus hagin tornat a perdre les eleccions. M'encanta veure com segueixen tenint tan mal perdre. M'encanta que Catalunya hagi estat aquesta vegada fins i tot més decisiva que les eleccions del 2004 que ja és dir. M'encanta veure la cara i el somriure forçadíssim d'Acebes i Rajoy fent discursos a una multitud celebrant una derrota altra vegada. M'encanta el vot útil (com si els demés no ho fossin, però ja ens entenem jeje) per parar els peus a un PP tan extremat. Em podria passar hores dient m'encanta...

Perque no és el mateix aprovar un Estatut retallat, que presentar-hi un recurs al constitucional. Perque no és el mateix permetre les bodes homosexuals que anar de bracet amb la Conferència Episcopal. Perque no és el mateix intentar solucionar el problema del terrorisme que voler-ne treure rèdit electoral. Perque no és el mateix retornar els papers de Salamanca (tot i que costi el seu temps) que intentar impedir-ho de totes les maneres possibles. Perque no és el mateix retirar les tropes d'Irak que enviar-les-hi. Perque no és el mateix...

Estic content :D Em sap greu per les forces minoritàries, que s'han vist afectades en major o menor mesura... Ara, que per impedir tornar al poder a aquest PP el que faci falta. Això sí, potser que ens ho fem mirar una mica, perque si ens fixem en la resta de l'estat hi han dues clares i antagòniques ideologies, maneres de fer i pensar, culpa en gran part (és el meu parer) d'una dreta extremista capaç del que sigui, criminalitzant tot pensament que no sigui el seu. De moment es quedaran amb les ganes 4 anys més. Per aquestes i moltes d'altres raons, a mi per molt que em diguin no tots són iguals.

ZP no m'agrada però al costat de Rajoy em sap a glòria.

Llàstima de la derrota del Barça...

Per seguir demostrant que els meus gustos musicals són molt variats, una gran cançó.

Amy Winehouse - Rehab

MN

Publicat per Àlex a les 7:26 del dijous, de març 06, 2008
Jo sempre presumint que mai m'havien parat els mossos, doncs ja no ho podré fer més... Ahir es veu que hi havia un radar d'aquests de "quita y pon" en untram en el qual no es podia circular a més de 70 km/h, i jo (segons em van dir) anava a 91 km/h... Total, multa al canto, la mínima però multa al cap i a la fi... Molta gràcia no fa, i menys quan circulava a la mateixa velocitat del cotxe que portava al davant, que per guapo no el van parar... Però vaja al cap i a la fi no deixa de ser culpa meva per no fixar-me en la senyal, encara que certes multes només semblen tenir un afany recaptatori...

Otra cosa, aviat tornaré a canviar el coloret del bloc, jajaja n'estic una mica cansat d'aquest blau cel, el trobo cursi, ja veurem què hi farem.

Ara una recomancació de les meves jajaja :P No sé si a algú us agrada la Mónica Naranjo, a mi fins fa no gaire ni fu ni fa. Aviat treu nou disc, el primer senzill anomenat Europa ja es pot escoltar a la seva web. Tracta sobre la decadència dels Grans Imperis i de les seves històries d'amor. No té massa a veure amb el que havia fet en els darrers treballs, del que per cert, pel que es pot llegir a la seva web, en renega bastant. Per no parlar de la nova imatge, crec que m'he enamorat! jajaja xD Encara que potser no és un tema que entri fàcil, estic segur que com diuen pegará fuerte. Està treballat amb molta cura fins al més petit detall.
Europa
Yo era la rosa dorada del sol,
lluvia de vino, burbuja de amor
y mi palacio fue la juventud,
cuando cantaba yo, soñabas tú.
Tuve la gloria , tuve tu devoción
y me sentí querida,
mimada por la vida,
ciega de delirante ilusión.
Aria de amor,
mientras aplauden tras el telón.
En el ocaso muere el viejo dios.
Aria de amor,
una quimera, una canción,
que la victoria es grande
y Europa es grande, ay,
grande el destino es hoy.
Yo era la diva de aquella nación,
grandes teatros llenaba mi voz,
y mi palacio tan hermoso ayer
de soledad y mármol fue después.
La decadencia , la solución final.
Entre las mil banderas, cruces y calaveras.
símbolos de quimeras, te perdí.
Aria de amor,
mientras aplauden tras el telón
en el ocaso mueres, vieja Europa;
sola,ay,loca y hundida.
Aber warum ists so dunkel hier?
Warum diese dunkel hiet?
Io sono disperata Je suis saoule;
je suis saoule d'amour...
Oigo las bombas, águilas de terror
y sueño en la basura
que vuelve tu figura
y me refugio en el alcohol.
Aria de amor,
una quimera, una canción;
que le derrota es grande
y Europa grande, ay,
y grandes al fin tu y yo.

Per al videoclip tocarà esperar una mica encara. Petons!
Tag : ,

Moments ups XD

Publicat per Àlex a les 6:49 del dimecres, de març 05, 2008
Crec que m'he passat tot el mes de Febrer i el que portem de Març fent pocs posts i ademés poc elaborats per no dir gens xD
No és excusa no saber què dir, ni tampoc el no tenir res per explicar... I per seguir fent gala del meu morro he decidit dedicar-li una entrada precisament a això, a les situacions i moments en que un no sap què dir.

Hi ha gent que és xerraire de mena, suposo que aquestes persones no tenen pas problemes quan et trobes en situacions incòmodes o molestes en les quals no t'atreveixes a obrir la boca per no acabar de pifiar-la... sempre tenen alguna cosa a dir que n'esmena la "cagada".

Jo, quan fico la pota, per sort no massa sovint, m'acostumo a quedar en blanc, és aquella situació que dius "ups, la cagaste otra vez" jajaja I bé, doncs un acaba dient la primera txorrada que se li passa pel cap xD Que enlloc de millorar no fa més que empitjorar la situació jajaja

No anirem amb exemples personals ja que un té el seu amor propi jajaja i hi ha coses que millor no recordar xD

Sí recordo, ja fa temps, en un programa de televisió un noi que ensenyava una foto que s'havia fet amb un actor (no recordo quin exactament...) la presentadora, molt graciosa ella, li pregunta qui era la senyora que també sortia a la foto, que semblava el Chewakah. A lo que el noi amb cara de circumstància va respondre... ...pues es mi madre...xD Quin fart de riure! Obviament la presentadora va cambiar de tema ràpidament, tot i que la cara que va fer era tot un poema, ja diuen que "vale mas una imágen que mil palabras".

Nelly Furtado feat Timbaland - Promiscuous
Collons amb el Timbaland... és un armari de 2 cossos!
Tag : ,

A Design For Life

Publicat per Àlex a les 6:51 del dilluns, de març 03, 2008

We don't talk about love
we only want to get drunk
And we are not allowed to spend
As we are told that this is the end
A design for life


Corria l'any 1997. Eren temps en els que encara comprava cassets. Treien a la venda anualment un recopilatori de música que es deia VÉRTIGO (no sé si encara el treuen...) Bé, crec que és un dels últims cassets que vaig comprar. El d'aquell any era el 3er volum, recordo els anteriors haver-me'ls gravat d'algú... En aquells recopilatoris hi havien cançons de grups que ja coneixia, i d'altres que em resultaven ser una grata sorpresa. Els Manic Street Preachers en foren una d'elles. No n'havia sentit mai res ni sabia pas qui eren, llavors no hi havia internet (parlo per mi) ón poder informar-se'n. Però la cançó A Design For Life em va captivar. A partir de llavors, els vaig anar seguint la pista fins a dia d'avui. És un gran grup amb lletres política i socialment compromeses.
El que no treu que de vegades es flipin una mica fent versions com per exemple de la Umbrella de la Rhianna jajaja

Un altre dels meus himnes...

Manic Street Preachers - A Design For Life
Tag : ,

- Copyright © My Territorial Pissings - Plantilla modificada per -[Àlex]- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -