My Territorial Pissings

Avui faré una confessió un pèl temerària en els temps que corren. M'agrada la política. És més, m'encanta la política. Parlo de la política, no de corrupció, ni tripijocs, ni males arts.

El problema i el descrèdit que viu la política avui en dia no crec que li sigui atribuïble exclusivament. El que està podrit, el que no té massa principis, el que té pocs escrúpols, el que és corruptible, no és altra cosa que la pròpia societat. La política tan sols és un mirall on ens veiem reflectits i on ens cau la cara de vergonya en veure de què som capaços quan tenim una mica de poder.

Però aquesta no és la política que m'agrada. El que m'agrada són els debats d'idees, escoltar els arguments de totes les parts i treure les pròpies conclusions. Sóc dels pocs que s'empassarien tot el debat sobre l'estat de la nació. Sóc d'aquells que si pogués em miraria totes les tertúlies polítiques possibles. Sóc d'aquells que sempre estan pendents dels sondejos demoscòpics i de la seva evolució. Sóc dels que xalen com nens a les nits electorals i es passen les nits pendents de l'escrutini.
Avui per exemple, aquí em teniu escrivint quatre línies, amb el 324 de fons, escoltant mítings com moltes vegades faig, avui dels socialistes a la Festa de la Rosa, emprenyant-me per algunes coses que sento, assentint en d'altres.

Sí senyors, ho confesso, sóc un bicho raro.

Avui m'he llevat demagògic...

demagògia
Ús dels mitjans necessaris, especialment afalacs fàcils i promeses sense fonament, per convèncer la gent de la conveniència d'acceptar unes idees, en especial un programa polític.


Qui més qui menys tots hem tingut i tenim els nostres moments de demagògia, tot i no exercir la política, així que no penso que sigui un terme exclusiu dels polítics ni la política en general.

Sovint concloem moltes discussions amb una frase demagògica, que si bé és cert que queden molt maques i semblen força el·loqüents, només busquen fer prevaldre la nostra argumentació.

A què vé tanta tonteria? Doncs a que avui em ve de gust precisament això fer demagògia barata, així que ja aviso d'avantmà que ningú s'ofengui per res del que pugui dir ;P

I és que hi ha un detall dels mitjans de comunicació en general que em treu molt de polleguera, i és que quan es parla d'algun delicte comès, sempre fan menció a la nacionalitat del delinqüent. Sempre? No, sempre no. Quan el delinqûent és autòcton, el seu orígen ja no sembla importar. Ho sento, però a mi això em sembla d'una irresponsabilitat absoluta, que només fa que crear alarma social, i dificultar la ja de per sí difícil integració social de certs col·lectius. I és cert, la culpa no és exclusivament d'uns ni dels altres, cadascú deu haver de posar de la seva part, però detalls com el mencionat no em direu que no els dificulta les coses?

O parlar del "problema de la immigració"? Com que problema? Quina putada veritat? Que hi hagi gent que vingui al nostre país en busca d'un futur mínimament digne, quan jo enguany potser només podré fer un viatget de vacances enlloc de 2 o 3? Ja sé que el tema és molt complex i difícil de tractar, però mai hauríem d'oblidar que en tot moment estem parlant de persones. Que cadascuna d'elles porta a les seves esquenes una història. I que ningú té culpa d'haver nascut ón ho hagi fet, ni de voler una vida millor per ell i els seus.

Res, que de vegades veus unes injustícies tan flagrants que et deixen un absolut sentiment d'impotència.

Avui és el gran dia! O millor dit, la gran nit! Avui, com fa 4 i 8 anys enrere, em passaré la nit amb un ull i una orella pendents de les eleccions als EUA. És un d'aquells dies en que per la televisió es parla d'estats clau com Ohio, Pensilvania, Florida i d'altres... És d'aquells dies que pots aprofitar per conèixer una mica més tots i cadascun d'aquests estats que formen part dels EUA.

Si a nosaltres ens agafa vergonya aliena quan certes enquestes fetes a EUA, en les quals la gran part de la població o desconeix o no sap situar en un mapa països com el nostre... Si féssim el mateix exercici aquí amb estats dels EUA, creieu que millorariem gaire respecte a ells? Jo crec que NO jaja I en dies com el d'avui, apart que es decideix el president dels EUA, i per tant qui mourà els fils del món durant els pròxims 4 anys, a nivell més particular també serveixen per conèixer, i saber situar estats que amb prou feines et sonen.

Ara sí, al que volia anar, ja sé que vagi com vagi TOTS haurem de seguir amb la mateixa vida, la mateixa hipoteca, el mateix crèdit, el mateix cotxe... tot i així, a mi sí m'interessa la política, tot el que la envolta, i els txantxullus que s'hi munten. Per tant, fa 8 anys van ser els tribunals qui van triar el president, fa 4 va ser la por (és la única explicació que li trobo, perquè lo del Bush és muuuuuy fuerteeeee!!! El president més votat de la història...) I enguany espero que sigui la esperança. La esperança de que les coses es poden fer d'una altra manera, i de que els problemes del món no s'arreglen a base de guerres sinó amb molta diplomàcia... És igual sé que a la majoria la política us la suda bastant, a mi també en certs aspectes. Encara que sempre considero que hi ha un mal menor, a Espanya ja sabeu per a mi quin és, i als EUA lo millor del cas és que vagi com vagi, un dels pitjors presidents de la seva història (l'últim mandatari encara amb poder de la foto de les Açores) plega. I només això ja és una gran alegria.

A ell va dedicada la cançó d'avui...

España se hunde!!!! Chikilikuate a Eurovisión... Zapatero vuelve a ganar las elecciones... como dijo el gran profeta Aznar "España es apenas ya nada"xD

Conyes apart, m'encanta! M'encanta que els peperus hagin tornat a perdre les eleccions. M'encanta veure com segueixen tenint tan mal perdre. M'encanta que Catalunya hagi estat aquesta vegada fins i tot més decisiva que les eleccions del 2004 que ja és dir. M'encanta veure la cara i el somriure forçadíssim d'Acebes i Rajoy fent discursos a una multitud celebrant una derrota altra vegada. M'encanta el vot útil (com si els demés no ho fossin, però ja ens entenem jeje) per parar els peus a un PP tan extremat. Em podria passar hores dient m'encanta...

Perque no és el mateix aprovar un Estatut retallat, que presentar-hi un recurs al constitucional. Perque no és el mateix permetre les bodes homosexuals que anar de bracet amb la Conferència Episcopal. Perque no és el mateix intentar solucionar el problema del terrorisme que voler-ne treure rèdit electoral. Perque no és el mateix retornar els papers de Salamanca (tot i que costi el seu temps) que intentar impedir-ho de totes les maneres possibles. Perque no és el mateix retirar les tropes d'Irak que enviar-les-hi. Perque no és el mateix...

Estic content :D Em sap greu per les forces minoritàries, que s'han vist afectades en major o menor mesura... Ara, que per impedir tornar al poder a aquest PP el que faci falta. Això sí, potser que ens ho fem mirar una mica, perque si ens fixem en la resta de l'estat hi han dues clares i antagòniques ideologies, maneres de fer i pensar, culpa en gran part (és el meu parer) d'una dreta extremista capaç del que sigui, criminalitzant tot pensament que no sigui el seu. De moment es quedaran amb les ganes 4 anys més. Per aquestes i moltes d'altres raons, a mi per molt que em diguin no tots són iguals.

ZP no m'agrada però al costat de Rajoy em sap a glòria.

Llàstima de la derrota del Barça...

Per seguir demostrant que els meus gustos musicals són molt variats, una gran cançó.