My Territorial Pissings

28 de Desembre. Dia dels Sants Innocents. Hem sobreviscut a Nadal i Sant Esteve jajaja això sí amb un o dos kg més de "pechonalitat" jajaja Ha estat força bé, el dia 24 estava cansadet tot i així tan el sopar com després de ballaruki va estar guai. El dia 25 tres quarts del mateix... quan la companyia és tan grata és fàcil no aburrir-se :D

El dia de Sant Esteve em vaig passar tota la tarda dormint... els dos dies anteriors havia dormit poquíssim i la migdiada al sofà es va convertir en una gran sobada jajaja

Avui igual... he acabat de recuperar hores de son... diuen que les hores que no dorms no es recuperen, jo no sé si les recupero però si que se m'acumulen i si pogués potser més d'una vegada em passaria 12 hores dormint. Per la tarda va tocar altra vegada anar de compres... ara la vista està posada en cap d'any. Vaig comprar-me una camisa bastant semblant a una que ja tinc, jo és que per les camises sóc bastant especial, em costa moltíssim trobar-ne una que em faci el pes, i mira potser no calia haber-la comprat però fa gràcia estrenar encara que només sigui camisa en dates tan senyalades ;P

 Enguany, (alguns ja ho sabeu perque hi sereu, d'altres perque n'hem parlat, d'altres potser no...) el passarem a Cal Manset, una casa rural situada a Copons a l'Anoia. Està gairebé tot planejat ja, n'estem ultimant els detalls ;P compres etc etc... A mi em feia moltíssima gràcia passar-lo en una casa rural, i seré una mica cutre però mai havia passat uns dies en cap jajaja Total que entre tot segur que ens ho passem molt bé! Per cert si algú encara no sabeu què fer (cosa que dubto) o encara no teniu "plan" sapigueu que encara hi ha lloc per una o dues persones ;P

 Res, espero fer un últim post encara aquest any fent una mica de balanç del que ha estat, una cosa que abunda bastant també en aquestes dates jajaja A cuidar-se. Petons!

Ara ja sí que sí :D
A disfrutar de les festes ;P
M'hauria agradat fer un post més llarg però millor ho deixo per un altre moment que ara ja toca aprofitar els meus 2 dies de festa! Espero que els àpats d'aquests dies us siguien lo més digeribles possible jajaja Jo crec que hi haurà més d'un dia que no soparé ;P Però no avui eh! Apa petons!!!!
Ah i queda prohibit parlar de futbol aquestes festes! jajaja ;( (Sort que ni el vaig poder veure)

Aquesta setmana serveix per fer una mica de tot però res al cap i a la fi jajaja Acabo d'arribar de comprar regals, una cosa menys per fer doncs en la llarga llista que hi acostuma a haver en aquestes dates.

1...2...probando...probando xD

Es un cementerio extraño, el mío, siempre que vengo me da alguna sorpresa.Por ejemplo, ¿quién me iba a decir a mí que en la sección de Nunca lo Olvidaré habría algunas lápidas tan polvorientas? Sí, la gran mayoría de ellas están limpias y tienen flores frescas, pero otras, como la del recuerdo de mi primer beso o la del perfume que siempre usaba mi abuela están sucias, abandonadas, y parecen acusarme de traición, porque olvidé, no sé cómo ni en qué momento, pero olvidé a pesar de que nunca quise hacerlo. Paseo sin rumbo fijo, deteniéndome de vez en cuando a rendir homenaje a algún momento especial que pasó demasiado pronto, o a ese amigo que nunca volví a ver. Cruzo deprisa por el Jardín de los Amores Perdidos, intentando no dejarme envolver por el dolor que sentí con todos ellos, preguntándome por qué algunos murieron de forma tan repentina, recordando la agonía que supuso la necesaria tarea de cavar las tumbas y enterrarlos cuando al fín me convencí de que nunca volverían a la vida. Me alejo a paso vivo, temiendo sentir la esperanza de que alguno de ellos, puede que uno en particular, se remueva en su tumba y salga de su reposo, descompuesto, sin alma, sólo una carcasa que intentaría devorarme y a la que puede que se lo permitiera.Hay algunas tumbas nuevas aquí y allá, aunque no recuerdo haberlas puesto. Leo las inscripciones de las lápidas y me sorprendo al descubrir la cantidad de cosas que murieron sin que yo me enterara. Muchas murieron de viejas, y a otras las maté yo, inconscientemente, en el supremo acto de dar la vida a lo nuevo. Me cae una lágrima cuando me doy cuenta de que he dejado de creer que la vida es infinita, de sentir que la primavera no es sólo una estación, de pensar que nada es irremediable. Lloro sobre estas tumbas, compensando que me perdí el funeral, y lamentando profundamente no haber podido pasar más tiempo junto a sus actuales ocupantes.Allí está el rincón de las Cosas que Nunca Dije, junto al de las Cosas que Siempre Quise Hacer y no Hice. No es que haya demasiadas tumbas allí, pero las que hay parecen extrañamente vivas, burlonas. No suelo acercarme a ninguno de los dos sitios, el paso de los años me enseñó que no se puede volver atrás a rectificar un momento determinado, y siempre que me acerco a esta parte del cementerio olvido de golpe esa lección que me ha aliviado de tanta culpabilidad, duda y desasosiego.Doy media vuelta cuando llego a la verja que rodea la zona de los Enterrados en Vida. Recuerdo cuánto me costó meter allí a algunos conocidos, a los que, a pesar de que no quería que murieran para mí, el instinto de supervivencia me obligo a dar por muertos y enterrados. También recuerdo ciertos hábitos, como fumar, morderme las uñas o decir siempre lo que pienso, que a pesar de que parecen reposar a varios metros bajo tierra en realidad son una suerte de espectros que se me aparecen de vez en cuando, igual o más vivos que antes.Al fín llego a mi lugar preferido, el Panteón de los Sueños Irrealizables. Nunca siento tristeza al venir aquí, ni culpa por haber olvidado alguno de ellos. Al contrario, en este lugar milagroso he visto como algún sueño que en su día parecía imposible salía de su nicho para vivir como nunca antes podría haberlo hecho. Siempre me alienta la esperanza de que el día de la Resurrección puede llegar para todos ellos, y que el panteón, a pesar de que también tiene siempre algún nicho nuevo, quedará vacío cuando todos los sueños se cumplan, uno por uno, modificados o redimidos por la muerte. Creo que oigo removerse al sueño en el que me siento libre de todo y de todos, y apoyo mis manos sobre la placa para que sepa que le espero y le recuerdo, y que sigo creyendo en él aunque puede que sólo logre salir cuando sea yo quien descanse a su vez en el sueño definitivo.Pero ya es hora de que me vaya. Una vez comprobado que todo está en orden, que el monumento a las Ilusiones que no Se Cumplieron sigue limpio y resplandeciente, que las alarmas contra los vándalos funcionan (esas Esperanzas Vivas siempre quieren tapar alguna losa, y si me descuido alguna que otra Idea Genial tiende a venir aquí a echarse la siesta), y de que no hay ninguna flor artificial en todo el cementerio (nunca, pero nunca habrá una rosa artificial sobre nada mío que haya muerto) cierro las puertas y me pongo a pensar en otra cosa.

  angel_of_musik (Tusrelatos.com)

  Un altre d'aquests relats que tant m'agraden... El mèrit està en només fer-li una curta visita molt de tant en tant. I per acabar de rematar el post què millor que el videoclip El Cementerio De Mis Sueños de Fangoria, del seu últim treball "El Extraño Viaje" publicat fa poc més d'un any, tecnopop del bò! Per cert, potser soc jo que tinc la mirada més bruta però l'Alaska ha guanyat força amb els anys no? jajaja 

Ahir al matí, tornant de la "Big City" jajaja, tenia la ràdio engegada al cotxe, i debatien sobre la frase feta "pensa malament i l'encertaràs", la majoria de gent que va trucar no la subscrivia en absolut, però em va fer gràcia un correu electrònic o sms, no recordo, que deia així "pensa malament i et quedaràs curt". Doncs proposo fer una mica de recull de dites i frases fetes però retocades amb un cert punt original, graciós o fins i tot picant.

Quina millor frase per començar que la de Ghandi "Ull per ull i el món sencer es quedarà cec"

Més exemples:
"Tanto fué el cántaro a la fuente que se sacó el abono"
"El que madruga... encuentra todo cerrado"
"A perturbación ciclónica en el seno ambiental, rostro jocundo"(Al mal tiempo, buena cara)
Etc...

Aquest és el segon intent de post, ja que el primer el vaig fer a l'Space i hi va haver un error que me'l va engegar a pastar fang. Dir que l'Space a partir d'ara es quedarà per a les fotos i poqueta cosa més, fa molta ràbia haver de reescriure les coses, i amb el Blogger tenim la gran sort que cada poquíssim temps es va guardant una còpia al borrador.

Comença el compte enrere, 12 dies i serem Nadal, estem en els dies ón el consumisme pren la seva màxima expressió i tots ens trastoquem una mica comprant de vegades més del compte i sobretot enguany a preus força més elevats que la resta de l'any (valgui a dir que ja ho eren).
A mi no és que em desesperi... La vessant religiosa fa anys que ja vaig deixar de fer-li cas, la consumista encara que no vulguis toca gastar-se uns bons dinerons, la familiar i social ja és altra cosa, veus familiars i amics que no veus massa durant tot l'any, fas una mica de gresca etc... (tot i que de vegades pot ser una mica agobiant també! jajaja)
Però per mi el més important és que és en aquestes dates quan tinc alguns dies lliures, doncs ja és motiu més que suficient per a que sigui la millor època de l'any! jajaja
Mmmmm, l'anterior post era bastant més llarg però és que fa peresa tanta lletra ;(
Només dir dues cosetes més :P Què us semblaria el dia 24 els que no celebrin Nochebuena ni tinguin altres compromisos d'anar a sopar en algun lloc? Encara queda ja ho parlariem, jo em comprometo a reservar restaurant :P
I per últim... Molta sort demà Noe! Espero que les proves et vagin molt molt bé :D Jo en conjurs i coses rares no hi crec però sí en el que la gent val, segur que t'anirà tot molt bé ;)

PD: Cliqueu aquest link és una manera graciosa de felicitar el Nadal tot i que encara és una mica aviat jejeje
Petons

Se siente dolida. Por un lado están todas esas mentiras que le han dicho y por otro todas las verdades que no ha podido soportar. Sabe que una palabra hiere como un puñal, a veces incluso más. Cuando te hieres físicamente, curas la herida con mimo, piensa. La limpias, la dejas sanar sola, despacio... procuras no rozarla con nada para que no duela de nuevo, y pasado un tiempo la olvidas. Las heridas duelen, pero también producen comprensión cuando alguien la ve. Es relativamente sencillo evaluar la herida y cuantificar el dolor del otro... pero, ¿qué pasa si la herida va por dentro? Con el tiempo la herida externa desaparece. Acaso queda una cicatriz que puedes mostrar con orgullo, es el recuerdo de cómo venciste al dolor. Pero las heridas causadas por palabras son... diferentes.
Una palabra no atraviesa la piel o la carne, sino el alma. Y es muy difícil de sanar. El recuerdo hace que duela, se roza sin querer, a veces, queriendo, sin saber muy bien porque. Todos nos atormentamos con palabras que otros pronunciaron nos dolieron, sabemos que hay que olvidarlas, pero irremediablemente están ahí, grabadas a fuego en el alma. Con el tiempo se olvida y un día, sin avisar, al mover un recuerdo contiguo, salta de nuevo el dolor y el malestar. Es el día que se comprende al fin que la palabra no desaparece nunca, queda anclada a la vida del mismo modo que quedan sobre el corazón las lagrimas que no lloramos. Son horribles las palabras.
Por eso ha decidido no usarlas nunca más. Callar y olvidar. Pero es duro. No se puede dejar de pensar y se piensa con palabras. Puede pensar bonitas palabras y ordenarlas en preciosas frases que carecen de realidad. En alguna parte ha leído que la verdad nunca se expresa con palabras bonitas... ¿ es porque la propia Verdad es fea? Se pierde en sus ideas y de pronto se da cuenta de que piensa con palabras. Y se odia.
Los Puñales, como ha decidido llamar a las palabras desde hoy, son tan horribles... sirven igual para hablar de lo que le agrada, que para hablar de lo que le hace daño. Malditos puñales. ¿ Cómo puede estar construida la verdad con los mismos ladrillos que la mentira? Eso no lo entiende, puede pasar horas pensándolo, pero no logra aceptarlo. Y es horrible.
Todos nos sentimos así alguna vez...
Mara (TusRelatos.com) M'hauria encantat publicar un relat que vaig llegir ja fa força temps però suposo que l'autor va decidir borrar-lo perquè no n'he trobat ni rastre... De totes maneres aquest no li té res a envejar. Als que no se'ns dóna tan bé lo d'escriure ens queda el gran consol de poder llegir i admirar aquestes minijoies. Jo és que la creativitat la tinc bloquejada de fa segles!

Per internet es troben moltissimes versions i cançons fusionades, aquesta n'és una de les millors que m'he trobat, ja que per mi el problema de fer-ho és que queda la cançó massa carregada. Un exemple de mala fusió en podria ser Boulevard Of Broken Dreams de Green Day amb Wonderwall d'Oasis, està bastant currada però dos grandissimes cançons com aquestes no necessiten de fusions, ni moltíssim menys versions dolentes a l'estil anys seixanta que va fer el grup Mike Flowers Pops, que es dedicava a reversionar grans i no tan grans (recordo Scatman) cançons a l'estil "sóc un hippie i vaig fumadíssim" jajaja

Tanta lletra tonta per presentar aquest 2 en 1 força encertat al meu gust :P No és una gran cançó però si és una molt bona remescla.

Bé ja que algú demanava coses menys series... aquí va una mica d'escatofília jajaja...
A més d'un us sonarà a "xino", d'altres segur que sabeu perfectament de què estic parlant! jajaja
Si algú se'n vol fer una idea...
 Si heu tingut la sort d'encara no haver-lo vist no ho feu!!! (però com que tots sou uns morbosos no tardareu ni cinc minuts a fer-ho! jajaja)

És el vídeo més fastigós que he vist en ma vida... em fa cosa fins i tot parlar-ne aqui al bloc... jajaja però és que he vist un altre vídeo que és genial! Es veu que hi ha una altra web que fa un concurs amb les reaccions més divertides i "hardcores"de qui l'està veient, Best Reactions. El YouTube n'està ple... Aquesta és la de la nostra estimadíssima rana Gustavo...

Jo ja us he advertit, vosaltres mateixos... no en faré pas propaganda si en voleu saber algo busqueu pel google jajaja

Moraleja: Vivim en una societat de merda en la que qualsevol vídeo de merda pot triomfar... No som al cap i a la fi tots una mica "comemierdas" doncs? jajaja

Practicant un dels meus "ciberesports" preferits... "youtubejar" jajaja he topat amb el muntatge d'un vídeo del Senyor Dels Anells amb el tema "Lux Aeterna" de la banda sonora de Réquiem Por Un Sueño. Senzillament és genial. Tan la película com la banda sonora. La vaig veure farà 2 o 3 anys i és recomanable 100%. És crua i alhora sensible, i no és per xafar el final a ningú però només veient com evoluciona la película s'olora com pot acabar tot. Se'ns mostra com els somnis de vegades es poden transformar en autèntics malsons. Si la veieu prepareu-vos els clínex perque us faran falta! jajaja

Pressentiment: Impressió o convicció que ha d'ocórrer quelcom, especialment desagradable o calamitós.

Hi ha molts tipus de pressentiments, bé, faré referència als sentimentals, que acostumen a estar basats en certes proves o detalls, i modèstia apart ( jajaja mola escriure com un pedant! xD), acostumo a encertar-la :P Jo m'acostumo a basar sempre en les impressions; Ja em poden dir tot el contrari que si tinc la impressió que una cosa és (diguem-li) X (jajaja per no entrar en detalls massa personals :P), doncs ja em poden jurar i perjurar que és Y (es nota que sóc de ciències eh jajaja) que "sigo en las mias", i el temps sempre acaba donant la raó. Això si sempre en el terreny propi, en l'aliè he de reconèixer que no en clavo ni una! jajaja

Molts d'aquests detalls als que abans feia referència, a simple vista potser ni ens n'adonem ni hi haurem parat atenció, però suposo que queden en el subconscient, que després fa que poguem tenir-los (els pressentiments) sense saber el perquè. Mmmm m'explico molt malament no sé ni si ha quedat gaire clar!
En moltes d'altres vegades ens equivoquem, cosa que fa pensar que les bases no eren gaire sòlides, i que no sempre les coses són el que poden semblar.

Del pressentiment per inspiració divina, no en vull ni parlar, ja tenim prous "freaks" (anomenats futuròlegs etc...) en el panorama televisiu que evidencien que no són més que txorrades, sento ser tan agnòstic però en aquests temes encara és hora que vegi un simple fet que almenys em faci dubtar, ni això!

Bé Noe, no sé si era exactament això al que et referies però és dilluns matí i hi ha poquetes ganes de res :P

Mmmmm li ha tocat a la Sandra! jajjaja Podries escriure 4 línies sobre la passió. I no s'hi val a fer veure que no has vist res eh! jajaja ;P

A cuidar-se!

Mmmmmm. Se m'acumula la feina eh! jajaja potser sí que haureu d'invitar a algun cubatilla al final eh xD És broma :P Però Noe amb lo dels presentiments m'has matat eh jajajaja a veure quina una m'empesco jajaja ;P (si algú no sap de què parlo... véase blog Astrogirl jajaja)
Bé doncs anem amb el reproductor... per començar anirem a la pàgina d'Ivoon, ens registrem, total ens demanarà el correu electrònic i poca cosa més. Una vegada fet t'enviaran un correu electrònic amb la direcció d'activació... Bé una vegada activat el compte, inicieu sessió a la pàgina d'Ivoon, aneu a My Playlist i allí copieu el codi que us mostra, ara ja només ens queda anar al nostre bloc, entrem a Personalizar, després a Plantilla, i després a Añadir un elemento de página. Ara seleccionem Html/Javascript i allí mateix peguem el codi! Doncs guardar i ja tens el reproductor a la pàgina.
Per afegir cançons al reproductor només cal fer-ho des de la pàgina d'Ivoon, busquem les cançons que vulguem, i cliquem sobre el signe + del costat les cançons que ens interessin, així de senzill. Compte que de vegades clicant només una vegada no les afegeix, feu-ho unes quantes de cop sense por que només us la afegirà una vegada.

Esto es to to to to to to todo amigos!