dimarts, d’abril 22, 2008
Frescor de los vidrios al apoyar la frente en la ventana.
Luces trasnochadas que al apagarse nos dejan todavía más solos.
Telaraña que los alambres tejen sobre las azoteas.
Trote hueco de los jamelgos que pasan y nos emocionan sin razón.
¿A qué nos hace recordar el aullido de los gatos en celo,
y cuál será la intención de los papeles que se arrastran en los patios vacíos?
Hora en que los muebles viejos aprovechan para sacarse las mentiras,
y en que las cañerías tienen gritos estrangulados,
como si se asfixiaran dentro de las paredes.
A veces se piensa,
al dar vuelta la llave de la electricidad,
en el espanto que sentirán las sombras,
y quisiéramos avisarles
para que tuvieran tiempo de acurrucarse en los rincones.
Y a veces las cruces de los postes telefónicos,
sobre las azoteas,
tienen algo de siniestro
y uno quisiera rozarse a las paredes,
como un gato o como un ladrón.
Noches en las que desearíamos
que nos pasaran la mano por el lomo,
y en las que súbitamente se comprende
que no hay ternura comparable
a la de acariciar algo que duerme.
Oliverio Girondo
extret de 20 poemas para ser leídos en el tranvía
"no hay ternura comparable a la de acariciar algo que duerme"
En aquesta vida hi ha moltíssimes coses que ens omplen, cadascú té les pròpies. A mi la lectura, però sobretot la poesia, n'és una d'elles. Des de petit sempre em va cridar l'atenció. Recordo que el primer llibre que em vaig comprar, suposo que amb 7 o 8 anys, era un de poesia, era un recull de 12 poemes d'autors catalans, un per a cada mes de l'any. També vaig fer les meves cosetes, que en alguna caixa de llibres de quan anava a l'escola segur que estan... si un dia els trobo prometo penjar-ne algun jajaja
Doncs bé, ara ja ho heu notat, m'hi he "reaficionat", tinc les meves cosetes... ja n'aniré posant alguna, però sobretot el que m'encanta és llegir-ne. I en les nits, que són molt llargues, m'ajuden a sentir-me una mica menys sol. No és cap lament, no em malinterpreteu. Hi ha moltes persones que no suporten la soletat. Jo, no sé si per haver-m'hi acostumat o simplement perque ja m'hi sentia bé, però la veritat és que no és en absolut cap turment. M'he tornat una mica solitari, cosa que no em desagrada, m'agrada fer la meva sense haver de donar mai massa explicacions.
Uff jajaja ja està per avui n'hi ha hagut prou que he començat parlant de poesia i m'he començat a sincerar i com diu Pujol "Aggh! això no toca" jajaja
Que tingueu molt bon dia! :D
"no hay ternura comparable a la de acariciar algo que duerme".... és més, jo diria que no hay ternura comparable a la de acariciar a alguien que duerme.......
ResponEliminaVull llegir poemes teus!!!!!!!!
Petonicos!
Em costa enganxar-me a un poema, però aquest està dintre de les excepcions. Coneixia a Girondo arrel d'una pel·lícula anomenada "El lado oscuro del corazón" que si no has vist em penso que t'agradarà perquè precisament parla de poesia i soledat. M'identifico amb tu en això que expliques de gaudir la soledat i no acabo d'entendre aquestes persones que, més que no suportar la soledat, no se suporten a si mateixes...
ResponEliminaOstres moltes gràcies perSona, prenem nota jo i l'emule jajaja. I quanta raó tens amb lo de la soletat. Apa a cuidar-se!
ResponElimina