dimecres, de gener 30, 2008
Us presento la meva mixeta. És més mona ella! Ella sí que m'estima, només veure que faig la intenció d'asseure'm ja la tinc a la falda en busca de "mimitus" jajaja
Què dura és la vida de gat veritat? A base de dormir, mandrejar i fer entremeliadures. I a sobre que et donin de menjar cada dia sense falta i sense haver-te'l de guanyar. Uff la veritat... quien fuera gato?! jajaja
Bé això alguns, perque d'altres, pobrets, s'han de buscar la vida com poden i molts acaben atropellats en qualsevol carretera. Se'm remou tot cada vegada que en veig algun, i es podria dir que gairebé és a diari :(
Tal com deia me la estimo molt la meva mixona, i es que és tan maca! jajaja I s'ha fet tan gran, aquesta foto(la de dalt) és de la tardor, encara ha crescut més i sobretot té moltíssim més pèl.
Sempre he tingut debilitat pels gats, l'única coseta que me'n desagrada és que no són tan nobles com els gossos, la d'esgarrepades que m'enduc, sí jugant, però no tenen massa miraments en allargar la pota quan els dóna la gana.
I aquí la primera setmana de tenir-la, pobreta era tan poqueta cosa i estava tan prima, era una boleta de pèl jejeje Bé doncs aquí teniu la noia que realment em té el cor robat :D
Jo me'n vaig a fer nones avui he tingut un matí bastant entretingut.
A cuidar-se! Xitusssss
m´agraden els canvis.A veure si dones algun consellet als poc entesos en la materia!apa,siau!
ResponEliminaNo sabia que t'agradaven tant els "mininus"... Allà al meu carrer (d'Alforja) n'hi ha un de molt simpàtic q està abandonat. Li he posat Rodolfu, jajaja!!!
ResponEliminaNoi, jo soc alèrgic als gats, només de veure'n un s'em posen els ulls vermells i el nas em comença a rajar, si el toco, o toco quelcom que ell hagi tocat, la meva pell es torna vermella i fins i tott m'han arribat a sortir butllofes.
ResponEliminaEl curiós del cas és que això no m'ha passat sempre perquè abans a casa (deu fer uns 15 anys) hi teniem un gat i mai l'hi vaig tenir alèrgia.
Deu ser cosa de l'edat.
Jo sóc molt competitiu amb això. Sempre he cregut que els meus son els millors. Però amb aquestes coses és normal. Cadascú escombra cap a casa...
ResponEliminaAlgun dia faré un post dedicant-los-hi a ells; que me'ls estimo moltíssim.