dijous, de novembre 13, 2008
Últimament sembla que tots ens estem obsessionant una miqueta amb el tema de fer-se gran, el pas dels anys, etc... Què millor que un bon poema?
Hoy
Hoy he sabido que ya es mañana.
Siempre supe que algún día sería hoy,
pero me negaba a saber tal cosa,
como si cada día empezara un nuevo ayer.
Ahora sé lo que ya sabía:
que los "ecologistas" tenían razón.
Mas, ¿cómo podía ser cierto?
¡si hoy es como ayer!
Diecinueve noches, veinte días,
diez minutos, quince horas.
Y en sólo diez segundos... qué más dá:
ya es mañana.
Hoy he sabido que iba a escribir esto,
lo había pensado antes -no de veras, claro-,
pero es verdad.
Mañana, no habrá Sol.
Autor: Jaume d´Urgell i Rubió, (extret de Poemas y Relatos)
Papa Roach - Forever
Feia gairebé 10 anys que no hi posava els peus. I sembla mentida però tot o gairebé tot està tal cual... Caminant pels seus passadissos em vaig sentir per moments altra vegada aquell adolescent, que un dia vaig ser, aquella personeta que allí va descobrir i aprendre tantes coses.
Però no, ja d'entrada l'IES Rovira i Virgili ara és Cal·lípolis. En anar al que era la antiga secretaria em van adreçar cap ón ara es troba la secretaria. I no cal fer ni referència a que abans molta gent o la majoria eren coneguts, i ahir jo era l'absolut desconegut que es sentia fora de lloc.
Així que només em va quedar fer 4 fotos per al record, ja que tot i haver-hi estat 4 anys no en tenia cap crec. I cap a casa falta gent! Paraula de nostàlgic empedreït.
Sempre recordaré amb carinyu el dia que vai anar a recollir el títol a la UAB..... Bé, lo de carinyu és irònic perquè me'n va passar una.... Al terra, poc abans d'arribar a la porta hi havia una mena de cordill que jo no vai veure, però sí trepitjar, bé, es va enredar als meus peus.... i clar, patosa que es una, doncs me vai fotre la gran patacada.... El mal, però, no va ser físic, sinó moral, ja que unes noietes de primer, que s'estaven a la porta, es van atançar a mi i em van preguntar: senyora, es troba bé? A la qual cosa vai respondre, sí, però si et plau, no em parlis de vosté..... O sigui que imagina't si en fa de mal el pas del temps.....
ResponEliminaEi m'ha agradat el post i es que sovint el pas del temps es un tema al que tots donem voltes...ara bé, si amb el pas del anys ens tracten de vostè, ens diuen senyor o senyora i més endavant ens tractaran de iaios i de carcas...i és que de fet és llei de vida. Això si, el temps passa però hem d'intentar que almenys en disfrutem tots els instants possibles (diueu-me filosofica)
ResponEliminaEl poema m'ha agradat molt!
Una abraçada
MARTA