My Territorial Pissings

Sembla mentida com passen els anys. Aquest bloc va néixer el dia 12/11/2007. El què significa que fa poc més d'un mes que aquest raconet va complir set anys.
Set anys en els quals hi ha hagut una mica de tot i en els que la vida m'ha donat mil voltes. Potser semblen poc, però no en són pas pocs. En tot aquest temps el món ha canviat moltíssim i el bloc ha estat un testimoni més d'aquesta transformació.

Tendim a celebrar més efusivament aquelles xifres que són rodones i exactes, els 5, els 10, els 25, els 50... A mi, per variar en les meves peculiaritats, m'encanta fer i celebrar les coses a la meva manera. I com que el número 7 és un dels meus preferits he cregut convenient no passar per alt aquest aniversari, encara que sigui una mica tard.

I si la cosa va d'aniversaris, enguany se n'han complert vint de la publicació de l'àlbum Definetely Maybe d'Oasis (I per tant, vint anys que els vaig descobrir). És una d'aquelles obres que no poden faltar a la discografia de qualsevol amant de la música pop/rock.

Aquesta va per mi!

Tendim a idealitzar temps passats. Jo no especialment, encara que sí musicalment. Em fascinen els anys 80. Crec que fou una dècada molt prolífica i a la vegada variada. De l'estètica millor no parlar-ne gaire, força extremada i poc convencional.

Amb aquesta idealització potser hi té a veure el fet que gran part de la meva infància transcorregué durant aquesta meravellosa dècada. No són pocs els dies que sense solta ni volta comences a recordar. Una cosa et porta a una altra, i des d'una cançó dels Spandau Ballet fas cap a aquells dibuixos animats que els dissabtes i diumenges tarda, després de dinar, mai et perdies. I és clar, el cervell no pot deixar-ho allí i acabes, sense saber com hi has fet cap, recordant aquella llauna de CocaCola ballarina que tenien a l'estanteria del bar del poble. I segueixes, i te'n recordes d'aquella pel·lícula que en el seu dia et va fascinar i que els seus efectes especials ara et semblen ridículs. I llavors et ve a la memòria...∞

Si sou dels meus, internet i Youtube en concret acaben resultant contraproduents perquè resulta ser un no parar, de videoclip en videoclip y tiro porque me toca.

Quan es parla d'estiu a la majoria ens vé al cap vacances, sol, piscinna, platja, terrassetes, etc... Jo a part de trobar-li molts inconvenients, una de les coses que més em molesta és passar-me tot l'estiu ple de picades. No sé si és que sóc un blanc fàcil, o com es sol dir "apetecible" per lo de la sang dolça.
De fet, sabíeu que els mosquits no intueixen la dolçor sinó que la oloren? Si és així crec que hauré de canviar de colònia xD Tot i que potser és més factible intentar no menjar tant de dolç jeje  Però qui es pot resistir al plaer de la xocolata, o al d'un gelat amb la infinitat de sabors i tots tan bons que hi han? xD