My Territorial Pissings

Tendim a idealitzar temps passats. Jo no especialment, encara que sí musicalment. Em fascinen els anys 80. Crec que fou una dècada molt prolífica i a la vegada variada. De l'estètica millor no parlar-ne gaire, força extremada i poc convencional.

Amb aquesta idealització potser hi té a veure el fet que gran part de la meva infància transcorregué durant aquesta meravellosa dècada. No són pocs els dies que sense solta ni volta comences a recordar. Una cosa et porta a una altra, i des d'una cançó dels Spandau Ballet fas cap a aquells dibuixos animats que els dissabtes i diumenges tarda, després de dinar, mai et perdies. I és clar, el cervell no pot deixar-ho allí i acabes, sense saber com hi has fet cap, recordant aquella llauna de CocaCola ballarina que tenien a l'estanteria del bar del poble. I segueixes, i te'n recordes d'aquella pel·lícula que en el seu dia et va fascinar i que els seus efectes especials ara et semblen ridículs. I llavors et ve a la memòria...∞

Si sou dels meus, internet i Youtube en concret acaben resultant contraproduents perquè resulta ser un no parar, de videoclip en videoclip y tiro porque me toca.

L'allotjament fou a casa d'una bona amiga, cosa que en una ciutat cara com és París, és de molt agrair. Aquest mateix fet ens permeté no patir massa pels àpats, sobretot pels sopars ja que pels dinars, la majoria de dies, vam anar tirant a base d'entrepans, fets de les tradicionals baguettes i formatges francesos, gentilesa de l'amfitriona.

Pel que sí que vam patir fou pel fred. Vam passar un fred de collons!! Sobretot tenint en compte que era la setmana prèvia de Sant Joan, per tant ens havíem emportat roba per tapar-nos però no pas per anar abrigadíssims com ens hauria calgut. No va gelar, però sí ploure més d'un dia, a més de vent i temperatures baixes.

Pel que respecta al planning del viatge fou perfecte. La guia hi havia dedicat una bona colla d'hores, i el fet que ella ja havia visitat la ciutat amb anterioritat en 3 ocasions fou perfecte per no perdre'ns gaires dels llocs més coneguts, especials i encantadors de la ciutat.

Us podria parlar de la llarga llista d'edificis, monuments i indrets visitats, i ho faré, però en la propera entrada!  TO BE CONTINUED...

Quan parlem de gustos, aficions i coses que ens agraden tots tenim les nostres. Però una de les que compartim gairebé tots els humans és viatjar. Això sí, cadascú amb el seu estil i les seves motivacions.

Avui vull parlar de mòbils. Ja fa uns quants anys vaig publicar alguna entrada que també hi feia referència, però avui l'enfocaré de manera molt diferent, ja que aquest món ha canviat moltíssim des de llavors.

No sé si algú de vosaltres s'ha atrevit a comprar un mòbil xinès... Jo sí ho he fet, i per partida doble, i en aquesta entrada vull donar-vos quatre pautes per si us hi acabeu decidint, ja que el principal avantatge és que per poc més de cent euros pots aconseguir un bon mòbil a l'alçada de les grans marques que aquí ens costen de 400€ en amunt.

Abans que res, si no voleu acabar bojos per la quantitat i quantitaaaat de mòbils que hi arriben a haver, hauríeu de marcar-vos un pressupost i una mínima idea de les característiques que voleu que tingui el mòbil: mida (sobretot de la pantalla), durada de la bateria, càmeres, memòria RAM i ROM.

Una vegada tinguem una mínima idea del tipus de mòbil que volem, ara en el que ens hem de fixar és on comprar-lo. Hi ha moltíssimes pàgines que s'hi dediquen i de les quals podeu trobar crítiques i informació només googlejant una mica. Les que jo puc recomanar per haver-hi realitzat alguna compra i no haver tingut cap tipus de problema són MyEfox, Igogo.es i TinyDeal.

Sobretot ens hem de fixar que acceptin pagament per PayPal (aquestes tres ho fan), ja que és un mètode de pagament amb garanties per si hi hagués algun problema amb la nostra compra. Si no teniu compte de PayPal és molt recomanable que us n'obriu un.

Pel que fa a mètode d'enviament, sempre és aconsellable escollir el normal, mai enviament ràpid, ja que quan el paquet entri al país serà probable que ens el parin a la Duana i ens acabin cobrant un sobrecàrrec. En canvi si l'enviament el fem mitjançant correu normal, les probabilitats que ens el revisin a la Duana són bastant baixes, encara que l'inconvenient és que tardarà entre 15 i 30 dies en arribar.

Això sí, també hem de tenir molt de compte a no fer comandes gaire grans. Si volem comprar força productes és preferible repartir-los en diversos enviaments, ja que un paquet voluminós pot resultar vistós i que conseqüentment acabin revisant-lo a la Duana.

I fins aquí els quatre consells bàsics per comprar en pàgines de mòbils xinus, en alguna pròxima entrada ja parlaré dels dos mòbils comprats i de la seva valoració.

Ja ens trobem a la segona quinzena d'agost, el que significa que ja va quedant menys d'estiu i conseqüentment tot anirà tornant a la normalitat del dia a dia.

I perquè em refereixo a la normalitat del dia a dia? Que no n'és de normal l'agost?
Doncs no. Millor dit, ROTUNDAMENT NO!

Hi ha moltes coses que no m'agraden d'aquest país en què vivim, una d'elles és precisament que a l'estiu, i més concretament a l'agost, sembla que tot s'hagi d'aturar, com si el món no seguís girant...

M'explico; ni se us acudeixi intentar fer qualsevol gestió (del tipus que sigui) mínimament important durant aquest període perquè tot intent serà en va, sobretot si tenen a veure amb l'Administració. Si us arriben a atendre ja us podreu donar per més que satisfets.

I no estic en contra de les vacances a l'estiu ni molt menys, és més, estic absolutament convençut que en un país amb el nostre clima, l'estiu és el període ideal per realitzar-les. El que sí penso és que s'han de saber racionar les coses sense que certs serveis puguin veure's afectats.

Per exemple, no em sembla massa normal que al mes d'agost a la DGT no li doni la gana que la gent es pugui examinar, quan de cara als estudiants, per exemple, pot ser la millor època.

Però en fi, vivim en un país que no és massa normal. Així que esperarem religiosament a que arribi el setembre. Mentrestant, podem entretenir-nos amb les coses bones o no tan bones que té l'estiu, com per exemple la cançó de l'estiu.

Més de tres anys després de la darrera entrada em decideixo, de nou, a reobrir aquest racó tan especial. El fet que la bona amiga Mabel s'hagi animat en una nova aventura blocaire anomenada Aventures i Desventures dels 30 ha ajudat força a que m'entri el cuquet.

Setmana crucial passada... La valoració és força positiva, encara que ara toca esperar als resultats. El peix ja està tot venut, només he de saber si a mi me'n toca o no jajaja La veritat que ha estat una setmana un pèl estressant, 2 entrevistes a bcn i després ves corrents per arribar lo més aviat possible a la feina (que ja fan i han fet prou dexant-te-la compaginar amb dues opos...)

Hi ha notícies que no per esperades et deixen de saber greu... Ahir va complir-se allò de "crónica de una muerte anunciada".

Ja diuen que la vida dona mil voltes... Si m'haguéssin dit no fa massa anys que a dia d'avui estaria com estic (laboral i personalment parlant), no m'ho hauria pas cregut. El balanç és força positiu, sobretot i bàsicament a nivell personal. Encara que laboralment no em puc queixar, ja que el sol fet de tenir feina, avui dia, és un autèntic luxe!

La vida de vegades ens mostra la seva cara menys simpàtica, i una mica més amarga. Aquest any està sent extrany en aquest sentit, tinc molta sort ja que a nivell personal les coses m'estan anant de fàbula. En canvi he rebut més d'un revés d'aquells que et fan pensar lo injusta que és la vida.