Alea Jacta Est
Ja fa 2 anys em trobava en una situació semblant per no dir clavada a la actual, a la espera de la gran decisió, en aquesta entrada ho explicava. I puc dir el mateix que deia llavors, estic molt content i satisfet per tot. I sigui quin sigui el resultat, el treball i esforç no haurà estat en va, de totes maneres que aquest sigui positiu eh jajaja
I a sobre ho faig amb un anyet més a les espatlles, 31 que no en són pocs. I avui què toca? Doncs avui toca domingo de perreo total i absolut! Que me l'he guanyat! xD
Sé que em repeteixo més que l'all però aquí va l'himne del que han estat aquests mesos de treball.
Tag :
It's My Life,
Back To Black
Quan les conseqüències de tràgics finals són única i especialment culpa del nostre mal cap no hi ha excuses que valguin. Finals com aquest no se'ls desitja a ningú, ni al pitjor dels enemics, però cert és que al cap i a la fi ha estat el resultat de jugar amb foc i de trepitjar durant massa temps terres movedisses.
Llàstima és que una persona amb aquest gran talent hagi acabant formant part del club dels de 27 com el meu també admirat (musicalment) Kurt Cobain. Només 2 àlbums són un repertori massa curt comparat amb el que la nostra amiga Amy ens hauria pogut delectar. Una artista més, que no ens ha permès veure fins ón podia arribar...
Aquí va el meu petit homenatge a una persona que també ha format part de la meva vida, ha estat la banda sonora de moments força especials. Una cosa no treu l'altra, i per tant la meva més sincera admiració vers el seu treball.
Canviant absolutament de tema, aquesta propera setmana és crucial pel meu futur, i l'encaro molt il·lusionat. Espero saber transmetre tota aquesta il·lusió per que el desenllaç sigui l'esperat i tan desitjat. Així que m'autoenvio molts ànims i el màxim d'encert possible. Seran dies intensos. Esperem estar a l'alçada. Tothom es mereix una segona oportunitat oi?
De Vegades, La Vida... (2)
Ja diuen que la vida dona mil voltes... Si m'haguéssin dit no fa massa anys que a dia d'avui estaria com estic (laboral i personalment parlant), no m'ho hauria pas cregut. El balanç és força positiu, sobretot i bàsicament a nivell personal. Encara que laboralment no em puc queixar, ja que el sol fet de tenir feina, avui dia, és un autèntic luxe!
Poc més d'un any després, em decideixo a penjar una altra entrada, sense saber massa ben bé de què parlar, però fent cas de la persona més important en la meva vida. Ja ho saps carinyet que ho ets tot per mi.
Us podria explicar mil anècdotes laborals del darrer any, moltes d'elles dignes cadascuna d'una entrada en el bloc. També podria parlar de molts moments freaks que he pogut protagonitzar els darrers temps. Se m'acudeixen mil temes que podrien protagonitzar aquesta nova entrada de bloc. Però no, això ho deixo per properes entrades. Aquesta espero que (ara sí) sigui un punt d'inflexió en d'una vegada per totes agafar una mínima regularitat de posteig.
Només una recomanació, lluiteu pels vostres somnis. Jo ho segueixo fent.
Scissor Sisters - Fire With Fire
Tag :
Entrades Tontes,
It's My Life,
De vegades, la vida...
Cert que menys la salut la resta de coses són secundàries, però quan tot el treball de molt de temps, esforç i sacrifici com el qui més se'n va en orris, et queda certa buidor i impotència, que per més que vulguis no aconsegueixes treure't del damunt.
Podria explicar mil coses, "excuses de mal perdedor" per alguns, ja sabeu que no soc així. Toca aixecar-se i mirar endavant altre cop. Les coses mai m'han estat regalades, no seria aquesta vegada pas una excepció. Serà que encara m'ho he de guanyar més.
LA VIDA A VECES
A veces la vida te salpica de llanto,
te quita el aliento, te enreda en tormentos.
A veces la vida te aspira los sueños
somete tus fuerzas, te pierde en senderos.
A veces la vida te brinda una pausa,
te presta los brillos para encender el alma.
A veces la vida te sopla las penas,
las deja perdidas, latentes... y espera.
A veces la vida te muestra el camino.
te enciende los faros delineando el destino.
A veces la vida los acentos esconde
mordisqueando vocales en sus débiles bordes.
A veces la vida fecunda conciencia
que brotan sin lunas ni tiempo de herencia.
A veces la vida no distingue el afecto
y se vuelvo osco, errante, imperfecto.
Asi es la vida; contradictoria , irónica, desafiante,
impensable, perdecible, agobiante.
Así es la vida, rastreadora de emociones,
se alimenta del alma; se disfraza con razones.
Gràcies a tots per tots els ànims que m'heu anat donant durant aquest temps, no han estat en va. Ja sé que això són paraules al vent ja que els blocs fa segles que estan morts, però sapigueu que US ESTIMO.
A partir d'ara espero anant-me passant més per aquí, si més no, no m'agrada haver-ho tingut abandonat tant de temps.
A partir d'ara espero anant-me passant més per aquí, si més no, no m'agrada haver-ho tingut abandonat tant de temps.
OASIS - Stop Crying Your Heart Out
Tag :
It's My Life,
Com canvien les coses...
Aquests dies es compleix un mes del toc gairebé definitiu al meu canvi de vida i de rumb. Res és fàcil, però estic molt satisfet de com m'està anant tot, de com sembla que anirà, i de que cada dia quedi més aprop el dia simbòlic que doni definitivament fonaments a aquesta nova vida.
Vull també animar-vos (ja sé que no em fareu pas cas) a que no abandoneu els vostres blocs. Res, aquí va el meu particular despertador diari...
The Strokes - You Only Live Once
The Strokes - You Only Live Once
Quien Va A Sevilla...
Esperem que no haya perdido mi silla xD
I com qui no vol la cosa ja ens trobem en el 2010. Ja sabeu que estic bastant liat i que poc temps lliure que tinc no el dedico pas al bloc, però no me n'he pas oblidat no, és més, un dels propòsits que podria fer-me per aquest 2010 podria ser dedicar una micona més (tampoc cal massa) de temps al meu bloc.
Ara és quan m'entra una mica la melangia de que tot ja ha passat, però reconforta saber que serà el primer de molts viatges que farem, Sevilla ha estat un molt bon primer destí.
M'encantaria posar alguna foto però la fotògrafa oficial era la Neus, així que us haureu de conformar amb un copiar pegar made in Google de la Giralda (que per descomptat vam pujar :) )
Arctic Monkeys - Crying Lightning
Tag :
It's My Life,
Viatges,
Spotify
Internet no deixa mai de sorprendre'ns.
O potser és que jo soc fàcil de sorprendre.
Ho dic perque l'altre dia em van parlar d'un programa de música, Spotify.
De bon principi creia que era alguna cosa semblant a Goear, Imeem, Playlist, o tantes d'altres pàgines que alberguen arxius d'àudio. Però no, és un programa des del que tens accés a la discografia d'una infinitat de grups. no tots està clar, però si és un grup mínimament conegut de ben segur que hi és. Fins i tot hi són els Wisky'ns, i que ningú se m'ofengui xD
De bon principi creia que era alguna cosa semblant a Goear, Imeem, Playlist, o tantes d'altres pàgines que alberguen arxius d'àudio. Però no, és un programa des del que tens accés a la discografia d'una infinitat de grups. no tots està clar, però si és un grup mínimament conegut de ben segur que hi és. Fins i tot hi són els Wisky'ns, i que ningú se m'ofengui xD
Lo bo del programa en qüestió és que pots escoltar el disc que et vingui de gust quan et vingui de gust. Pots crear llistes, mirar les cançons i àlbums més escoltats, accedir a les novetats del moment. Tot sense necessitat d'ocupar espai al nostre disc dur, només cal gaudir de connexió a internet. Sona molt bé oi? Com tot alguna pega ha de tenir... I és la publicitat que de tant en tant va apareixent entre cançons, però res que no sigui suportable... Lo millor de tot és que sembla que té el vistiplau de les discogràfiques, que mica en mica van deixant de veure en internet un enemic sinó un mitjà més de difusió i de negoci. El fet és que han tardat una bona colla d'anys a adonar-se'n que els temps canvien i que allò de vendre àlbums com a xurros ja no tornarà a ser.
De ben segur que molts de vosaltres ja en teníeu coneixement d'aquest programa, jo no, i de fet m'ha sorprès molt gratament.
Per poder registrar-vos cal invitació, tot i que des d'aquest enllaç no és necessària. Un cop us hagueu registrat podreu descarregar-vos el programa i començar a fer-ne ús. De veritat que val molt la pena!
Mala Persona
Ara posant-nos una mica seriosos, el que de debò m'alegra de que s'acabi l'estiu és que deixi de fer aquesta calorada (enguany està essent terrible), que la feina afluixa (encara que enguany degut als canvis per collons que afluixarà xD) i que tot torna a la "normalitat". Em refereixo a que puguis fer qualsevol gestió, compra o el que sigui sense haver de preocupar-te de si podràs fer-la ja que en molts aspectes sembla que el món deixi de girar.
Res, aprofiteu els darrers dies que us queden als que encara en teniu, i el dia que jo en faci em recordeu les paraules tant carinyoses d'aquesta entrada xD.
És molt típica però molt bona...
Amaral - Días de Verano
Tag :
Entrades Tontes,
It's My Life,
Doncs Sí
Doncs com molt bé tots sabeu va ser un SÍ rotund. Se m'ha ofert una oportunitat única que no penso pas desaprofitar. Miro una mica enrera, i em quedo parat de lo bé que m'està anant tot, de fa ja un temps... El 2008 vaig dir que per mi va ser un gran any, difícilment superable. Doncs enguany està sent infinitament millor. A un pessimista per naturalesa com jo li costa d'assimilar que tot li estigui anant tal com havia previst en els seus pronòsitics més optimistes, sense cap ni un contratemps, sense pals que impedeixin (encara que sigui temporalment) que les rodes continuïn el seu llarg viatge.
Sí senyor, exactament d'aquí un mes començo nova vida, absolutament diferent del que ha estat fins ara (es podria dir que bastant més normal), i tret de les incerteses que pugui tenir pel que puguin significar tants canvis junts de cop, el que tinc és una enorme il·lusió. Tinc moltíssimes ganes de demostrar-me que en soc capaç, i demostrar a qui va prendre la decisió que no es va pas equivocar.
A la vida tot són etapes, i ara estic esgotant els darrers dies d'una i esperant amb candeletes que comenci ja l'altra. La espera se m'està fent eterna, sort en tinc de no poder estar massa avorrit perque canvis tan radicals comporten mil planificacions, ja per l'etapa que es tanca com per la que s'obre. Realment estic como un niño con zapatos nuevos.
Snow Patrol - Run
Tag :
It's My Life,
Qué Tiempos Aquellos
Cuenta la leyenda que hubo un tiempo en que tener blog estaba de moda. Incluso actualizarlo era algo habitual. Había todo tipo de blogs, personales, temáticos, etc... Cada cual lo encaraba como le apetecía. Incluso los habían que llegaban a tener éxito. Eso era antes que el gigante facebook arrasara con todo lo que se le pusiera por delante. Desde entonces el mundo blog no ha vuelto a ser ni será lo que un dia fué. Desde entonces el mundo blog vive en el ayer esperando que alguien le dé una bocanada de aire, o quizás el golpe de gracia definitivo. No abandones tu blog, él nunca lo haría. Tag :
Cosetes Meves,
Entrades Tontes,
