divendres, d’agost 21, 2009
Doncs com molt bé tots sabeu va ser un SÍ rotund. Se m'ha ofert una oportunitat única que no penso pas desaprofitar. Miro una mica enrera, i em quedo parat de lo bé que m'està anant tot, de fa ja un temps... El 2008 vaig dir que per mi va ser un gran any, difícilment superable. Doncs enguany està sent infinitament millor. A un pessimista per naturalesa com jo li costa d'assimilar que tot li estigui anant tal com havia previst en els seus pronòsitics més optimistes, sense cap ni un contratemps, sense pals que impedeixin (encara que sigui temporalment) que les rodes continuïn el seu llarg viatge.
Sí senyor, exactament d'aquí un mes començo nova vida, absolutament diferent del que ha estat fins ara (es podria dir que bastant més normal), i tret de les incerteses que pugui tenir pel que puguin significar tants canvis junts de cop, el que tinc és una enorme il·lusió. Tinc moltíssimes ganes de demostrar-me que en soc capaç, i demostrar a qui va prendre la decisió que no es va pas equivocar.
A la vida tot són etapes, i ara estic esgotant els darrers dies d'una i esperant amb candeletes que comenci ja l'altra. La espera se m'està fent eterna, sort en tinc de no poder estar massa avorrit perque canvis tan radicals comporten mil planificacions, ja per l'etapa que es tanca com per la que s'obre. Realment estic como un niño con zapatos nuevos.
Snow Patrol - Run
Doncs sí? Evidentment que sí, havia de ser sí o sí! :) M'encanta veure't així de feliç i il·lusionat, i és que no és per menys!! T'ho mereixes més que ningú, i per descomptat que n'ets capaç, d'això i de molt més! Estic súper orgullosa de tu carinyu, jo també tinc moooltes ganes de que comenci la nova etapa de la teva vida per la que tant has lluitat! Petons.
ResponElimina