My Territorial Pissings

Crec que m'he passat tot el mes de Febrer i el que portem de Març fent pocs posts i ademés poc elaborats per no dir gens xD
No és excusa no saber què dir, ni tampoc el no tenir res per explicar... I per seguir fent gala del meu morro he decidit dedicar-li una entrada precisament a això, a les situacions i moments en que un no sap què dir.

Hi ha gent que és xerraire de mena, suposo que aquestes persones no tenen pas problemes quan et trobes en situacions incòmodes o molestes en les quals no t'atreveixes a obrir la boca per no acabar de pifiar-la... sempre tenen alguna cosa a dir que n'esmena la "cagada".

Jo, quan fico la pota, per sort no massa sovint, m'acostumo a quedar en blanc, és aquella situació que dius "ups, la cagaste otra vez" jajaja I bé, doncs un acaba dient la primera txorrada que se li passa pel cap xD Que enlloc de millorar no fa més que empitjorar la situació jajaja

No anirem amb exemples personals ja que un té el seu amor propi jajaja i hi ha coses que millor no recordar xD

Sí recordo, ja fa temps, en un programa de televisió un noi que ensenyava una foto que s'havia fet amb un actor (no recordo quin exactament...) la presentadora, molt graciosa ella, li pregunta qui era la senyora que també sortia a la foto, que semblava el Chewakah. A lo que el noi amb cara de circumstància va respondre... ...pues es mi madre...xD Quin fart de riure! Obviament la presentadora va cambiar de tema ràpidament, tot i que la cara que va fer era tot un poema, ja diuen que "vale mas una imágen que mil palabras".