Entrades Més Llegides

Com canvien les coses...

Publicat per Àlex a les 13:22 del dissabte, de maig 01, 2010

Molt bones a tots. Això està abandonadíssim i em fa molta pena la veritat. Escric unes quantes paraules només per cridar als quatre vents lo content i feliç que estic amb la meva nova vida. Hi ha coses que sembla que mai han d'arribar, però ho acaben fent, amb paciència i esforç tot arriba.


Aquests dies es compleix un mes del toc gairebé definitiu al meu canvi de vida i de rumb. Res és fàcil, però estic molt satisfet de com m'està anant tot, de com sembla que anirà, i de que cada dia quedi més aprop el dia simbòlic que doni definitivament fonaments a aquesta nova vida.

Vull també animar-vos (ja sé que no em fareu pas cas) a que no abandoneu els vostres blocs. Res, aquí va el meu particular despertador diari...


                                                   The Strokes - You Only Live Once

Quien Va A Sevilla...

Publicat per Àlex a les 10:49 del diumenge, de gener 03, 2010

Esperem que no haya perdido mi silla xD

I com qui no vol la cosa ja ens trobem en el 2010. Ja sabeu que estic bastant liat i que poc temps lliure que tinc no el dedico pas al bloc, però no me n'he pas oblidat no, és més, un dels propòsits que podria fer-me per aquest 2010 podria ser dedicar una micona més (tampoc cal massa) de temps al meu bloc.

Dir-vos que com ja sabeu enguany l'he passat al sud, entre Sevilla i Huelva. Han estat 3 dies i mig molt profitosos i entretinguts, gràcies als acompanyants! Amb vosatres no passar-s'ho bé és impossible. I seguint la tradició, que vàrem començar ja fa 3 anys, no es va sopar fins que ja havíem entrat al 2010. Gràcies també als anfitrions que ens van fer la estada molt agradable, ens vam sentir realment com a casa.

Ara és quan m'entra una mica la melangia de que tot ja ha passat, però reconforta saber que serà el primer de molts viatges que farem, Sevilla ha estat un molt bon primer destí.

M'encantaria posar alguna foto però la fotògrafa oficial era la Neus, així que us haureu de conformar amb un copiar pegar made in Google de la Giralda (que per descomptat vam pujar :) )

Arctic Monkeys - Crying Lightning

Spotify

Publicat per Àlex a les 5:46 del dijous, d’agost 27, 2009

Internet no deixa mai de sorprendre'ns.
O potser és que jo soc fàcil de sorprendre.
Ho dic perque l'altre dia em van parlar d'un programa de música, Spotify.
De bon principi creia que era alguna cosa semblant a Goear, Imeem, Playlist, o tantes d'altres pàgines que alberguen arxius d'àudio. Però no, és un programa des del que tens accés a la discografia d'una infinitat de grups. no tots està clar, però si és un grup mínimament conegut de ben segur que hi és. Fins i tot hi són els Wisky'ns, i que ningú se m'ofengui xD

Lo bo del programa en qüestió és que pots escoltar el disc que et vingui de gust quan et vingui de gust. Pots crear llistes, mirar les cançons i àlbums més escoltats, accedir a les novetats del moment. Tot sense necessitat d'ocupar espai al nostre disc dur, només cal gaudir de connexió a internet. Sona molt bé oi? Com tot alguna pega ha de tenir... I és la publicitat que de tant en tant va apareixent entre cançons, però res que no sigui suportable... Lo millor de tot és que sembla que té el vistiplau de les discogràfiques, que mica en mica van deixant de veure en internet un enemic sinó un mitjà més de difusió i de negoci. El fet és que han tardat una bona colla d'anys a adonar-se'n que els temps canvien i que allò de vendre àlbums com a xurros ja no tornarà a ser.

De ben segur que molts de vosaltres ja en teníeu coneixement d'aquest programa, jo no, i de fet m'ha sorprès molt gratament. 
Per poder registrar-vos cal invitació, tot i que des d'aquest enllaç no és necessària. Un cop us hagueu registrat  podreu descarregar-vos el programa i començar a fer-ne ús. De veritat que val molt la pena!

Mala Persona

Publicat per Àlex a les 7:46 del dimecres, d’agost 26, 2009
Soc mala persona, és més,diria que molt mala persona xD  Quan arriba aquesta època de l'any en que molts acabeu o esteu apunt d'acabar les vacances és quan vinc jo i dic FOTEU-VOS! jajaja Que us pensàveu pas que serien eternes o què? A aixecar el país colla de dropos! xD Ja ho diuen que la enveja és molt dolenta... Mal de muchos, consuelo de tontos, però això que de pena no me'n feu gens! xD

Ara posant-nos una mica seriosos, el que de debò m'alegra de que s'acabi l'estiu és que deixi de fer aquesta calorada (enguany està essent terrible), que la feina afluixa (encara que enguany degut als canvis per collons que afluixarà xD) i que tot torna a la "normalitat". Em refereixo a que puguis fer qualsevol gestió, compra o el que sigui sense haver de preocupar-te de si podràs fer-la ja que en molts aspectes sembla que el món deixi de girar.
Res, aprofiteu els darrers dies que us queden als que encara en teniu, i el dia que jo en faci em recordeu les paraules tant carinyoses d'aquesta entrada xD.

És molt típica però molt bona...
Amaral - Días de Verano 

Doncs Sí

Publicat per Àlex a les 7:35 del divendres, d’agost 21, 2009

Doncs com molt bé tots sabeu va ser un rotund. Se m'ha ofert una oportunitat única que no penso pas desaprofitar. Miro una mica enrera, i em quedo parat de lo bé que m'està anant tot, de fa ja un temps... El 2008 vaig dir que per mi va ser un gran any, difícilment superable. Doncs enguany està sent infinitament millor. A un pessimista per naturalesa com jo li costa d'assimilar que tot li estigui anant tal com havia previst en els seus pronòsitics més optimistes, sense cap ni un contratemps, sense pals que impedeixin (encara que sigui temporalment) que les rodes continuïn el seu llarg viatge.

Sí senyor, exactament d'aquí un mes començo nova vida, absolutament diferent del que ha estat fins ara (es podria dir que bastant més normal), i tret de les incerteses que pugui tenir pel que puguin significar tants canvis junts de cop, el que tinc és una enorme il·lusió. Tinc moltíssimes ganes de demostrar-me que en soc capaç, i demostrar a qui va prendre la decisió que no es va pas equivocar.

A la vida tot són etapes, i ara estic esgotant els darrers dies d'una i esperant amb candeletes que comenci ja l'altra. La espera se m'està fent eterna, sort en tinc de no poder estar massa avorrit perque canvis tan radicals comporten mil planificacions, ja per l'etapa que es tanca com per la que s'obre. Realment estic como un niño con zapatos nuevos.

M'encanta aquesta cançó... tant com chasing cars.

Snow Patrol - Run

Tag : ,

Qué Tiempos Aquellos

Publicat per Àlex a les 7:15 del dijous, de juliol 30, 2009

Cuenta la leyenda que hubo un tiempo en que tener blog estaba de moda. Incluso actualizarlo era algo habitual. Había todo tipo de blogs, personales, temáticos, etc... Cada cual lo encaraba como le apetecía. Incluso los habían que llegaban a tener éxito. Eso era antes que el gigante facebook arrasara con todo lo que se le pusiera por delante. Desde entonces el mundo blog no ha vuelto a ser ni será lo que un dia fué. Desde entonces el mundo blog vive en el ayer esperando que alguien le dé una bocanada de aire, o quizás el golpe de gracia definitivo. No abandones tu blog, él nunca lo haría.

48 hores

Publicat per Àlex a les 8:00 del dimecres, de juliol 29, 2009

Són les hores exactes que queden per saber d'una vegada si faig un canvi radical de vida, o si pel contrari, tot segueix igual.
Igual... ben bé tampoc. Aquest temps, aquestes llargues opos, considero que m'han servit de molt. No han estat cap pèrdua de temps, vagi com vagi el divendres. M'han servit per saber cap ón vull encarar el meu futur, i que costi el que costi acabaré aconseguint-ho. Recordeu una entrada de fa poc menys d'un any en la que parlava de la vocació? Mentiria si ara digués que ja sé quina és la meva, però sí puc dir que tot aquest temps m'ha servit per conèixer molt més una professió, i cerciorar-me de que és la direcció en la que vull encarar el meu futur. Vaig emprendre aquesta aventura amb molts dubtes de si algú com jo en seria capaç, no hi ha res fet i en cas que m'agafin quedarà molt de camí per recórrer (moltíssim!), però apart de servir-me per enriquir-me personal i culturalment (ja es diu que el saber no ocupa lloc! xD) també i sobretot ha servit per creure en les meves possibilitats.

Vull donar-vos les GRÀCIES. Per tots els ànims i energies positives que m'heu transmès durant tot aquest temps. Us ben asseguro que si ho aconsegueixo també serà gràcies a vosaltres. I vull fer-ho ara ja que si el desenllaç no és el que tant desitjo crec que no seria just deixar de fer-ho.

D'això en fa mig any... i aquí estem encara ara!

Tag : ,

29

Publicat per Àlex a les 9:29 del dimarts, de juliol 28, 2009

Abans que res només advertir que aquesta entrada no és apta per a diabètics xD Avisats esteu! ;P

Doncs ja en són 29, mica en mica van pesant més, però molt content de com els vaig complint. Va ser un gran dia, i tot gràcies al meu carinyu que me'l va fer únic. I això que com ella deia no hi havia planejat fer res d'especial o fora del normal que no haguéssim pogut fer qualsevol altre dia. Sopar a la platja potser no és gran cosa oi? Haver d'acabar fent-ho al cotxe (sopar eh! xD) degut a la ventada que es va girar potser encara va minvar-ne més la màgia no? Doncs no, va ser únic. I tot perque ho feia amb la persona a qui estimo i de qui em sento absolutament estimat. A sobre pastís inclòs, m'encanta que la meva xicota treballi en un forn! xD Amunt el gremi! xD  Gràcies de veritat carinyu, per TOT.

                                                Robbie Williams - Feel  
Tag : ,

Picades

Publicat per Àlex a les 6:54 del dimarts, de juliol 14, 2009

Quan es parla d'estiu a la majoria ens vé al cap vacances, sol, piscinna, platja, terrassetes, etc... Jo a part de trobar-li molts inconvenients, una de les coses que més em molesta és passar-me tot l'estiu ple de picades. No sé si és que sóc un blanc fàcil, o com es sol dir "apetecible" per lo de la sang dolça.
De fet, sabíeu que els mosquits no intueixen la dolçor sinó que la oloren? Si és així crec que hauré de canviar de colònia xD Tot i que potser és més factible intentar no menjar tant de dolç jeje  Però qui es pot resistir al plaer de la xocolata, o al d'un gelat amb la infinitat de sabors i tots tan bons que hi han? xD

En serio, enguany és una passada... aquesta nit he tingut un company que s'ha encarregat de que no m'avorrís gens ni mica, encara ara m'estic trobant picades noves, i lo pitjor de tot és que encara ni l'he vist al molt punyetero. Avui sí que puc dir que soc un bonys xD Sort que les d'avui no piquen, però abulten bastant... Res, suposo que és el peatge que hem de pagar per estar tant bons! jajajja

M'encanta aquesta cançó...
Gabriella Cilmi - Sweet About Me

- Copyright © My Territorial Pissings - Plantilla modificada per -[Àlex]- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -