My Territorial Pissings

Ahir finalment vaig anar a la laboral, per demanar el certificat de nivell C de català i de pas aprofitar i recollir el títol de BUP que per sorpresa meva no els va costar res de trobar tot i fer tants anys (no hi ha res com tenir-ho tot ben ordenat!)

Avui és el gran dia! O millor dit, la gran nit! Avui, com fa 4 i 8 anys enrere, em passaré la nit amb un ull i una orella pendents de les eleccions als EUA. És un d'aquells dies en que per la televisió es parla d'estats clau com Ohio, Pensilvania, Florida i d'altres... És d'aquells dies que pots aprofitar per conèixer una mica més tots i cadascun d'aquests estats que formen part dels EUA.

Si a nosaltres ens agafa vergonya aliena quan certes enquestes fetes a EUA, en les quals la gran part de la població o desconeix o no sap situar en un mapa països com el nostre... Si féssim el mateix exercici aquí amb estats dels EUA, creieu que millorariem gaire respecte a ells? Jo crec que NO jaja I en dies com el d'avui, apart que es decideix el president dels EUA, i per tant qui mourà els fils del món durant els pròxims 4 anys, a nivell més particular també serveixen per conèixer, i saber situar estats que amb prou feines et sonen.

Ara sí, al que volia anar, ja sé que vagi com vagi TOTS haurem de seguir amb la mateixa vida, la mateixa hipoteca, el mateix crèdit, el mateix cotxe... tot i així, a mi sí m'interessa la política, tot el que la envolta, i els txantxullus que s'hi munten. Per tant, fa 8 anys van ser els tribunals qui van triar el president, fa 4 va ser la por (és la única explicació que li trobo, perquè lo del Bush és muuuuuy fuerteeeee!!! El president més votat de la història...) I enguany espero que sigui la esperança. La esperança de que les coses es poden fer d'una altra manera, i de que els problemes del món no s'arreglen a base de guerres sinó amb molta diplomàcia... És igual sé que a la majoria la política us la suda bastant, a mi també en certs aspectes. Encara que sempre considero que hi ha un mal menor, a Espanya ja sabeu per a mi quin és, i als EUA lo millor del cas és que vagi com vagi, un dels pitjors presidents de la seva història (l'últim mandatari encara amb poder de la foto de les Açores) plega. I només això ja és una gran alegria.

A ell va dedicada la cançó d'avui...

Ja fa molt de temps vaig comentar a algú de vosaltres, crec que a la Noe, que hi havien webs en les quals es publicaven enllaços per veure pel·lícules sense necessitat de descarregar-les, via online que es diu. Aquí en va l'enllaç de les dues que jo vaig visitant, tot i que googlejant una mica us serà fàcil trobar-ne moltes d'altres.




Per cert, els de Blogger s'han apuntat a la moda de les reds socials amb el nou widget que mostra els seguidors d'un bloc. Suposo que no volen perdre carro.

Sembla mentida, una noia amb aquest talent, de lo milloret que ha donat el panorama musical dels darrers anys, i que es perdi pels fàcils camins de les drogues i l'alcohol... Dic fàcils no perque ho siguin, sinó perque m'imagino que quan tens tot el que puguis mai desitjar i imaginar (materialment parlant...), el que realment deu ser difícil és no sucumbir als cants de sirena.


Versió censurada a base de campanetes... què trist!

"Jamás entierres tu corazón en vida. Luego va a ser mucho mas difícil que alguien pueda desenterrarlo"

Bon dia! Dia de Tots Sants. Dia de ressaca per excel·lència. No és ni el millor moment ni la millor hora per estar publicant una entrada, però aprofito aquest momentet abans "d'anar a fer nones". La valoració d'ahir nit crec que seria semblant a la que vaig fer per Sant Joan. Va estar molt guai però curt com sempre jeje. Volia deixar constància d'un detall graciós (a mi m'ho va semblar)... Quan comences a establir conversa amb gent nova, normalment sempre parles de lo típic treball, estudis, etc... Conversa de divendres matí:
 ...
Tienes cara de cansado (manda huevos! jaja 
)Si... es que... ayer no dormí demasiado...
Y eso? saliste?
No... es que tuve bastante trabajo...
Y eso?
Bueno... haciendo panellets...
Ah que eres panellero?!
Ejems... panadero jaja
...
Oh my god! jaja em va entrar la risa tonta durant una bona estona jaja Sembla mentida el que s'ha d'escoltar jaja Aquí va la meva petició d'ahir nit. Creient demanar Muse i el seu Hysteria. Després pensant que el que sonava era Live i el seu Freaks (nada que ver... un lapsus). I finalment, ja a casa, recordant que el que realment havia sonat era la gran Glorious (feia molt que no la escoltava!). Ja veieu en què inverteixo el meu potencial mental! jaja

Bon dia! Només dir, i ja sé que no és a mi a qui tocaria dir-ho però què hi farem així omplo una mica el bloc jaja  que aquest cap de setmana és la FIRA DE LA SELVA  Us he a posat l'enllaç del programa d'actes per si a algú us fa gràcia anar-hi. Jo m'hi passaré Diumenge tarda així que qui vulgui ja ho sap!

Ahir tornant de TGN city, mentres conduïa, vaig notar que tenia alguna cosa sobre la cuixa, ho agafo amb les mans i noto que és una coseta tova, i just quan amb la mà ho porto dins del meu camp de visió me n'adono que és un PUTU BITXU RARU VERDÓS! Una eruga concretament! jaja  No sabeu el susto que em va donar! Sort del cinturó de seguretat que sinó el bot que hauria fotut! jaja  Clar, no és precisament el lloc ón te l'esperes trobar. A veure estarem d'acord que la meva estimada Berli no està de lo més neta que es pugui dir... ara bé, d'aquí a que s'hi criïn erugues! jaja  Suposo que havia fet cap caient d'algun arbre, això em passa per anar amb les finestres abaixades! Ja veieu... uns us creueu amb fauna diversa i jo me la trobo dintre el cotxe. Espero que sigui la primera i última vegada almenys, que els bitxus verds mai m'han agradat!

Així que el vídeo d'avui va d'ensurts!

De totes maneres ja us podríeu haver solidaritzat una mica amb els pobres i haver-li passat una mica l'escombra! jaja  Que per aquí hi ha unes boles d'aquelles que es formen al desert impressionants! jaja (Al desert i a sota el llit de més d'un oi? jaja ) Per cert algú de vosaltres sap exactament quin nom tenen aquestes boles? pot ser rodamóns? o m'he flipat un rato llarg? jaja


...
Rick: Nil! Aquestes llenties són sudafricanes?
Nil: Doncs jo...
Rick: Gamarús! Ets un gamarús integral! Per què no vas i et fas de la bòfia de pas? Porc! Anar a comprar llenties sudafricanes... No hi ha cap diferència! A tu et sembla que sí però no! A més, segur que deus odiar els gays, hippie!
Nil: Ja està bé, ja està bé fer-me agafar la depre...
Rick: Aviam, ón és el meu boli? ÓN ÉS EL MEU BO-LI!?
Mike: Té, té el meu.
Rick: Però si aquest és el meu!
Mike: Me l'he trobat a sobre la teva taula, em pensava que ja no el volies.
Rick: Fixa't i està mig gastat ja...
Mike: Estava allà tirat Rick, què volies que pensés?
Rick: Nil! Però què has fet Nil? Menjar estudiantil Nil? Amb llegums totalment totalitaris, quan t'ha costat Nil?
Nil: Doncs mira per persona unes quatre lliures i mitja.
Mike i Rick: Quatre i mitja!
Rick: Jo no penso pagar per menjar negres! Em puc fer de la bòfia i menjar-ne gratis! Eh
Mike: Quan jo menjo menjar de quatre lliures i mitja no pago lligues?
Nil: Sí sí, molt bé d'acord, vinga reunió va... Ja sé que quatre lliures i mitja és una passada de pasta per un plat de llenties al curri però n'he fet moltes, i se m'ha acudit que tenint en compte el que penso fer aquesta nit valia més que fés tretze racions...
Rick: Tretze? Què vols fer convidar un equip de futbol?
Nil: No no... suîcidar-me... suïcidar-me, aquest és el meu Sant Sopar, acabo de construir una forca i és total, total, l'hauries de veure Rick, quan s'obre la trampa i jo em moro va i s'encenen uns bastonets d'encens i toca el rock del rellotge, és al·lucinant de debò...
Rick: Llibertat! Al·lucinant! Woodstock!
Nil: Molt bé perfecte, per què no t'asseus sobre les llenties de pas?
Rick: Primer et podries rentar les mans!
Vyvyan: Vinc del dipòsit de cadàvers!
Nil: Oh perfecte, per què no parlem de la mort? No cal que tingueu en compte els meus sentiments...
Vyvyan: He estat trossejant cossos per la classe...
Rick: Cap de vosaltres no fa mai ni el més mínim cas del que dic jo!
Vyvyan: Això és perque ets molt aburrit!
Rick: Ah! I suposo que trobes les idees com pau. llibertat i igualtat igual d'aburrides no?
Vyvyan: Sí exacte!
Rick: Ha! Has caigut a la trampa! I com és que en Cliff Richard no és aburrit eh setciències?! Digues, ràpid!
...

Jajajaja aquest diàleg gairebé me'l sé de memòria... és boníssim!

2-10.  No és un resultat de cap esport, és la data d'avui. I no la menciono per res en especial, per mi és un dia més. Significa que ja estem a Octubre, i tot el que això comporta. Dies més curts, matins i vespres fresquets. Tot el que fa olor a natura es va tenyint d'un marró encisador.

De sempre que l'Octubre m'ha transmès bones sensacions. No sabria trobar-li explicacions mínimament lògiques. Però és dels mesos que més m'agraden. Potser també ho fa perque ve just després del Setembre, que podria gairebé dir que és el que menys. Sobretot la darrera setmana de Setembre, en la que es conjuguen tots els sants festius existents (vaja, les Festes Majors jaja ) Però és un mes (el Setembre) que al no ser ni chicha ni limoná, mig estiu i mig tardor, mig sense classes i mig amb classes, tothom acostuma a anar una mica de cul agafant la estimada i mai mencionada rutina jaja .

Bé, ja ho heu vist que ha estat el menys productiu pel que fa al bloc. De fet aquesta entrada ha arribat almenys 2 dies tard, perque estava destinada simple i llanamente a cagar-me en el putu Setembre jaja  I dedicar-li una cançoneta molt bona.


Un cop feta la pixaradeta desfogadora anem per feina jaja

Avui vull fer referència a una altra frase que vaig sentir fa molt de temps, en aquest cas del gran J. Cuní. "Les coses no són com són sinó com sembla que són. Jo semblo que sóc, doncs sóc". Es va quedar a gust el bon home jaja
D'entrada sembla un travallengües, però si la llegeixes amb atenció li trobes tot el sentit del món. La frase en sí és aplicable a tot, i fa incís en la percepció que tenim de les coses, que cadascú les percep d'una manera especial i diferent dels demés. El que per a mi potser és una situació angoixant, a un altre li pot semblar d'allò més txorres. Només posant-nos en la pell de l'altre podem arribar a comprendre el seu punt de vista, i moltes vegades ni així.
Res, que són frases que et fan gràcia sentir-les i et fan pensar una estona, el que se'n diu filosofia barata d'anar per casa jaja .

Fins aviat!

PD: Actualitzeu blocs pero ja! :xD